Coses bones i no tan bones de Santa Tecla

Per . Actualitzat el

S’han acabat les festes de Santa Tecla i ara sí, oficialment, s’ha acabat l’estiu. Els infants tornen definitivament a col·legi i els adults recuperem l’anhelada rutina de la feina (els que en tenim) i de la logística terrenal. La fi de festes comporta un canvi de xip en la mentalitat col·lectiva dels tarragonins i les tarragonines. S’ha acabat la broma, s’esgoten les excuses de la síndrome postvacacional i és hora de tornar a les responsabilitats que cadascú s’imposa d’acord amb el seu estil de vida.
Avui la ciutat torna a la normalitat, fet que és un respir per a molts veïns i veïnes de la Part Alta i també per als equips de neteja pública, que aquests dies literalment no han donat l’abast davant l’elevat grau d’incivisme que mostrem com a societat en temps de festa major. És veritat que Tarragona no és una ciutat que tradicionalment destaqui per estar neta, però és que aquests dies de Santa Tecla són d’escàndol.  De fet, aquesta setmana, si passegem pel centre, encara són evidents els danys colaterals dels dies i de les nits de disbauxa al carrer. Ampolles de vidre, de plàstic, papers, llaunes, restes de menjar i moltes altres marranades s’amunteguen en voreres, escales, places i parcs públics per recordar-nos que, en això de la brutícia i l’incivisme, continuem sent líders. Però, és clar, els de la neteja ja ho recolliran tot… i fins l’any vinent.
La degradació dels carrers i espais públics per l’actitud incívica de part de la població és el costat més negatiu de les festes de Santa Tecla, però aquestes també ens mostren un costat participatiu, solidari i d’orgull tarragoní que malauradament la ciutat no viu la resta de l’any.
Una vegada més la ciutadania s’ha bolcat aquest 2019 amb els nombrosos actes de Santa Tecla, especialment amb el seguici i les cites castelleres, amb especial rellevància per als pilars caminant del Dia de la Mercè.
Els castells, juntament amb aquesta demostració d’orgull í i estima per les tradicions són una clara mostra que la ciutat està viva  i que la gent es mobilitza quan es tracta de Tarragona, des dels més petits fins als més grans.
La patrona Santa Tecla també desperta una vessant solidària que no hem de deixar de costat i que val la pena destacar. Viure les festes quan es gaudeix d’una bona salut és quelcom especial, però gaudir-ne quan un està malalt o ha de fer front una discapacitat física o intel·lectual és quelcom extraordinari. Des de fa anys hi ha grups de persones i entitats a la ciutat que dediquen part del seu temps lliure i molt d’esforç a fer possible que les persones hospitalitzades, els usuaris de les residències o la gent amb discapacitat gaudeixin al màxim de les festes de Santa Tecla. Cal destacar iniciatives com Santa Tecla als Hospitals i la implicació de les entitats populars per portar fins a les residències l’Aligueta o el Ball de Diables, entre altres activitats. Una menció especial mereix la Festa per a Tothom, que l’any 2020 arribarà a la trentena edició i que de ben segur en Pitu Boronat i els seus companys de Dow Chemical sabran posar a l’altura amb una celebració ben especial.