Quan aquí dic «Església», em refereixo a l’Església catòlica, és a dir, al conjunt de cristians i cristianes que professen una mateixa fe, celebren els mateixos sagraments i reconeixen el bisbe de Roma, el Papa, com a successor de Pere i com el seu cap visible, amb el qual estan units per vincles de subordinació (sub Petro) i especialment de comunió (cum Petro). És una Església, doncs, diferent de les Esglésies d’Orient, anomenades ortodoxes, amb les quals no està plenament unida, i diferent de les Esglésies d’Occident que se’n separaren – o en foren separades- per diversos motius i que es coneixen com a Esglésies protestants. (No cal dir que el fet de la «divisió» dels cristians és un escàndol que, entre altres coses, resta credibilitat a l’Església catòlica, malgrat que ella es consideri l’autèntica Església de Jesús, la que ell va fundar i en la qual va prometre que hi seria sempre, fins a la fi del món).
L’Església catòlica es troba, tota sencera, en cadascuna de les anomenades «Esglésies locals», presidides per un bisbe (o arquebisbe), conegudes com a diòcesis, i es fa especialment visible en les parròquies, que són una mena de parcel·la de l’Església diocesana, agrupades en arxiprestats.
Quan parlo de l’Església «que m’agradaria que fos», penso en una Església que és la de sempre (per tant molt respectuosa amb la Tradició i, fins i tot, amb les tradicions), però també en una Església renovada per i segons l’Esperit del Senyor ressuscitat i, per tant, per i segons l’Evangeli de Jesús; una renovació que ja fa temps que ha començat a dur-se a terme, aquí i a tot el món on l’Església existeix i treballa (en països de llarga tradició catòlica i en països de missió), malgrat les moltes resistències que experimenta, des de dins i des de fora.
Una Església, doncs, guiada pel sentit de la «missió» (penso que l’Església no és primer, i després és enviada, sinó que l’Església és perquè és enviada, que tot el que és i vol ser es desprèn d’aquest fet, i que tot el que no forma part de la missió i, naturalment, el que la dificulta, l’Església ho ha de considerar com a espuri). I la «missió» de l’Església és anunciar l’Evangeli, que vol dir «Bona Nova» de Jesús (que no és altra que «Déu estima els homes i les dones», sense exclusió, especialment els més pobres, febles i vulnerables; i que els estima no des de fora, sinó des de dins (amb tot el que vol dir ser humà). En l’article següent concretaré què crec que significa tot això.
