El tarannà mostrat per Eduard Rovira (ERC) durant la passada legislatura va ser premiat per la ciutadania de Torredembarra amb una victòria incontestable en les municipals del 26 de maig. El republicà es manté a l’alcaldia i ho fa amb majoria absoluta, un fet sorprenent en un municipi que sempre s’ha caracteritzat per una gran diversificació del vot, per la inestabilitat política i per pactes de govern impossibles. Setmanes després d’uns resultats electorals històrics, parlem amb ell al seu despatx.
Esperava mantenir l’alcaldia amb majoria absoluta?
Radicalment, no. No esperava renovar l’alcaldia amb tanta claredat. La veritat és que els resultats ens van sorprendre molt. Gratament, però molt. La bona feina que vam fer durant l’anterior mandat tenia molts aspectes que no eren visibles per a la ciutadania i tant jo com el nostre equip pensàvem que la gent no ens valoraria prou. Però, en canvi, ha estat tot al contrari. La gent ha notat estabilitat i serenor en el govern municipal i ha reforçat la seva confiança en nosaltres. Això m’omple de satisfacció, perquè vol dir que no estava equivocat en el meu plantejament sobre allò que necessitava i necessita Torredembarra.
És que la gent no és ximple.
A la ciutadania no se la pot enganyar. Si la gent ens ha votat a nosaltres, és perquè han vist una manera de fer que els ha agradat. Nosaltres no ens hem dedicat a explicar com som de guapos ni a fer política de focs d’artifici. Bé, no em negarà que ara tenen l’oportunitat de governar ben tranquils. No, tranquils no. Aquests resultats ens atorguen encara més responsabilitat. Compartir els èxits també vol dir assumir els fracassos quan toqui. Ara tot quedarà a la nostra esquena i jo soc conscient que, si fallem, el meu cap serà primer que rodarà. Però estem il·lusionats i amb totes les energies per assumir la confiança que la ciutadania de Torredembarra ha dipositat en el nostre projecte.
Ara que no li calen socis de govern, serà generós amb la resta de forces del consistori?
Només han quedat quatre forces al ple municipal (els micropartits n’han quedat fora) i això facilitarà que despatxem i compartim els projectes de ciutat. Per part nostra no canviarem la nostra filosofia i continuarem buscant el consens per tirar endavant el municipi, en aquest cas sobretot amb el PSC, la segona força més votada i el partit amb qui vam formar govern durant la passada legislatura. Confio amb els partits de l’oposició perquè estiguin atents a la nostra acció de govern i entre tots fem prosperar el municipi. De fet, el desafiament com a polítics és que a partir d’ara, governi qui governi, Torredembarra aprengui a consolidar els seus projectes a mitjà termini i a viure amb estabilitat política.
Notaran algun canvi els veïns i veïnes de Torredembarra?
L’únic que notaran és la continuïtat del que s’havia aconseguit en el darrer mandat. L’ajuntament continuarà fent una política realista, amb seny i sense fer volar coloms. Ara tenim una situació financera més sanejada i podem consolidar el camí.
Quins projectes es duran a terme a Torredembarra en aquesta legislatura?
Majoritàriament aquells que ja es van encetar en l’anterior mandat, alguns més avançats que d’altres, i que començaran a veure la llum. Parlo del cobriment de la piscina, de la rehabilitació de l’escorxador, de la integració urbana de l’antiga l’N-340 des del passeig de la Sort fins al passeig de l’Estació, de la reordenació de la plaça de Catalunya, de la zona enjardinada del carrer de Lleida, de les inversions al polígon industrial… a més de les microaccions de millora i manteniment arreu del municipi i altres projectes d’organització interna del consistori. Més endavant ja parlarem de trobar una solució per al futur de l’auditori i de les pròximes actuacions urbanístiques a l’antiga carretera.
I com ho pagaran tot això?
Endeutant-nos. El finançament de totes aquestes actuacions ens situarà a finals de 2019 en un endeutament del 67%. En l’actualitat, gràcies a la feina feta en els darrers anys, l’endeutament del consistori està en el 51%. Per tant, tenim marge per invertir. No hem de deixar de fer coses mentre les puguem fer, però en cap cas ens hem d’endeutar per sobre del 70%. Volem treballar amb prudència. El nostre compromís és que sempre ens movem en aquesta forquilla que va del 50% al 70% d’endeutament, que és molt correcta.