No cal dir que música i soroll no són el mateix, encara que algú ha dit, i molt ben dit, que la música, que consta de sons, és el soroll organitzat. No sé si és ben bé així, perquè, de música, n’hi ha de moltes menes, i entre aquestes hi ha, posem per cas, el rock, que és molt més sorollós que altres músiques, com ara una ària de Verdi. A mi, m’agrada la música anomenada moderna, com ara el jazz, com també m’agrada la música anomenada nacionalista, com ara la de Sibelius, però continuo preferint la de Beethoven, per la seva sonoritat, i la de Bach, per la seva estructura impecable (jo em considero un organista més o menys frustrat).
El cert és que, a mi, el soroll em cansa, fins al punt de no poder-lo resistir. En canvi, em plau el so suau, com el de la pluja que, poc a cop, amara la terra (encara que sento l’emoció, amb plaer, dels sons de la tempesta).
Considero que la cultura musical és, per a molta gent, jove i gran, una assignatura pendent. Cal insistir en la necessitat de fugir del soroll, que enerva l’esperit i emmalalteix el poder de la raó i de la voluntat; i, per a aconseguir-ho, el millor remei és la bona música.
A les nostres esglésies i en les nostres celebracions, sovint hi manca una bona música, per bé que no cal que sigui sempre música clàssica (de fet, em sembla un error convertir les celebracions en concerts). La música, en les celebracions, ha d’ajudar a crear comunió i ha de fer que els textos arribin més profundament a les persones. Per això animo els compositors a fer músiques d’aquesta mena, i tant hi fa el ritme a què les sotmetin. Que siguin, és clar, músiques que connectin amb els sentiments de la gent, obrint espais al silenci meditatiu.
La música ben feta i ben interpretada és una mena de menja dels esperits més sensibles a la bellesa i, per tant, més disposats a assaborir els plaers més satisfactoris. I no cal dir que la recerca de la bellesa, en qualsevol de les seves expressions, és l’activitat més noble de l’esperit humà, i gosaria dir que ho és per damunt de la recerca de la veritat i del bé.
