L’arribada de turistes durant l’estiu al territori implica també un increment de l’atenció mèdica en els diferents centres sanitaris a persones que, molt sovint, no es poden comunicar ni en català ni en castellà ni en anglès. Per facilitar l’atenció a aquests pacients ocasionals, la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla disposa des del 2013 d’un servei propi d’atenció al pacient estranger que té com a principal funció atendre’l en el seu idioma. N’ofereixen cinc: anglès, francès, alemany, rus i polonès, tot i que la majoria de vegades es comuniquen en anglès. L’any 2018, entre els hospitals del Vendrell i Santa Tecla, van atendre més de 3.000 pacients estrangers i aquest any les previsions són similars o superiors.
Per fer-ho disposen d’un equip de professionals integrat per quatre persones durant la temporada d’estiu –dues a l’hivern– que ofereixen atenció presencial al pacient estranger durant dotze hores al dia, de les 9 del matí a les 9 de la nit, cada dia de la setmana. Per atendre els pacients fora d’aquestes hores o bé a pacients amb altres llengües que no siguin les esmentades, disposen d’un telèfon de guàrdia i d’un servei de traducció telefònic. Aquest servei s’ofereix tant a l’hospital de Santa Tecla com a l’Hospital del Vendrell, però també ofereixen assessorament a tots els CAP de la Xarxa.
Montserrat Sambró, responsable del servei, explica que la tasca principal és ajudar aquestes persones a realitzar els tràmits necessaris durant la seva estada o a gestionar la seva repatriació, si és necessari. L’any 2018 es van atendre més de 3.000 persones estrangeres –1.963 a l’hospital de Santa Tecla i 1.141 al Vendrell– i aquest any sembla que les xifres seran molt similars fins i tot superiors, tenint en compte que encara queda bona part de la temporada d’estiu per davant.
«Aquest servei», explica Sambró, «té una vessant social, ja que sovint va més enllà de l’atenció mèdica. A banda de la funció d’atendre el pacient quan arriba al centre i de prendre-li les dades, se l’acompanya durant l’atenció mèdica, es contacta amb la família, se l’acompanya en cas que es quedi ingressat al centre hospitalari i, paral·lelament, es fan els tràmits necessaris amb la companyia d’assegurances i es gestiona la repatriació, si és necessari», explica Montserrat Sambró, que afirma també que «en aquests anys hem après que és molt important gaudir d’una bona assegurança mèdica de viatge i llegir molt bé la lletra petita, ja que sovint ens trobem moltes dificultats a l’hora de fer alguna repatriació o de cobrir l’estada de pacients ingressats a causa de patologies que no són sobrevingudes», assegura Montserrat Sambró.
Nacionalitats i idiomes
Tant a Tarragona com al Vendrell, la majoria de pacients atesos pel servei són francesos, però aquest any, segons afirma Montserrat Sambró, a Tarragona hi ha hagut un fort increment de turistes russos, que se situen en segona posició, mentre que al Vendrell continuen sent els alemanys. En tercer lloc, a Tarragona, aquest any se situen els italians, i al Vendrell, els anglesos; finalment, en quart lloc a Tarragona, els alemanys, i al Vendrell els italians. Dins de la tipologia de pacients que atén el servei cal distingir dos tipus de pacient estranger. Per una banda, els que tenen aquí la segona residència, que solen ser persones grans que presenten patologies cròniques típiques de la seva edat. Sovint viuen sols i no parlen ni català ni espanyol; en aquests casos normalment cal gestionar la repatriació i l’atenció social. I, per una altra banda, el pacient temporal que ve a passar les vacances i que sol acudir per cremades solars, gastroenteritis, intoxicacions etíliques o accidents, entre altres.
Anècdotes
En tots aquests anys que la Xarxa gestiona el servei d’atenció al pacient estranger hi ha hagut moltes anècdotes, algunes dramàtiques, altres divertides, algunes si més no curioses, com la del capità de vaixell que va desertar llençant-se al mar i va fer cap a l’hospital, on el personal ho va descobrir per la premsa; o la de l’àvia que viatjava sola amb la seva neta de 7 anys a qui van posar dins de l’ambulància quan la dona va patir un atac de cor; o la d’un home que va ser apunyalat al seu país d’origen i no va acudir al metge fins que va arribar a Tarragona, o la d’una família que va deixar l’avi de 90 anys a l’hospital amb el pretext que «anaven a aparcar el cotxe» i no van tornar fins al cap d’una setmana…
«Són històries humanes que el nostre personal sempre intenta gestionar de la millor manera. Hi ha de tot, però en general els pacients es mostren molt agraïts per l’ajuda que reben», afirma Montserrat Sambró.