Crec que tots ho esperàvem. No ha estat una novetat per a ningú. Sabíem que tard o d’hora el vel que protegia Ciutadans i les accions desenfrenades d’Albert Rivera cauria i la formació taronja es veuria submergida en una crisi. El gir radical de la política de Rivera no l’ha ajudat gens. El seu anticatalanisme tampoc. Els taronges negaran aquesta afirmació. Diran que el seu atac és contra l’independentisme i no contra Catalunya. Però, una cosa va lligada a l’altra. Si no es busca una solució dialogada i pactada i s’opta, amb objectius permanentment electoralistes, l’enfrontament, s’està alimentant la fractura social i política. Conec personalment el president de Ciutadans i per moments – en els seus inicis en la política – vaig arribar a pensar que era una vàlua per introduir canvis en un sistema desgastat i mancat de credibilitat. Albert Rivera és intel·ligent però massa ambiciós. I això li està passant factura. Jo pensava que les seves paraules eren creïbles i que la seva voluntat de canviar la política era real, que aniria més enllà de les cadires i de ‘tocar’ poder. Crec que m’he equivocat. Ha promès una cosa i ha acabat fent la contrària. S’ha compromès amb el canvi i ens ha ofert radicalitat. Ha preconitzat una nova manera de fer i estar en la política i estem veient que és la mateixa que els partits de la ‘casta’ o de la ‘vella guàrdia’. Ciutadans ha perdut una gran oportunitat. Tenia tots els elements per canviar el sistema i per fer una ‘neteja’ important i necessària. El radicalisme protagonitzat per Albert Rivera i el seu seguici conduirà el partit a l’abisme i al descrèdit. La destrucció no pot durar tota la vida. Té data de caducitat i segurament ha arribat l’hora que Ciutadans decideixi quin espai polític vol ocupar. El de la confrontació permanent i els seus copets d’ull a l’extrema dreta (més ferotge i antidemocràtica) no l’afavoriran. Les fissures provocades per les baixes de pesos pesants debilitaran el partit taronja i posaran en dubte el lideratge d’Albert Rivera. Potser ha arribat l’hora de fer un balanç i reflexionar sobre si cal provocar un terratrèmol en l’interior del partit i aconseguir que Ciutadans repensi el seu paper en un estat democràtic. La crítica destructiva (sobretot contra Catalunya) no ajuda a resoldre cap conflicte. Ans el contrari. Ho té clar Albert Rivera?
