L’Oficina ETL GLOBAL Tarragona, amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Tarragona, organitza una conferència on es tractaran els aspectes civils i fiscals d’aquest instrument, com a mitjà de
planificació de la successió hereditària. Tindrà lloc a la seu de la Cambra (Av. Pau Casals, 17) el pròxim dimarts 18 de juny, a les 18 hores
Manuel García M
artín, assessor Fiscal d’ETL GLOBAL Tarragona, explica tot el que cal saber sobre aquesta figura:
«Una de les constants preocupacions d’empresaris i de persones amb un cert patrimoni és la manera de gestionar-lo i organitzar-lo, bé per motius d’eficiència econòmica i d’optimització de recursos, bé per motius fiscals, familiars o, fins i tot, per deixar ben planificada la futura herència, entre altres. Tots ells vàlids i d’obligada reflexió.
Volem centrar-nos en l’última motivació referida anteriorment, l’organització de l’herència, i en especial en un instrument que té reconegut el dret civil català, però que s’ha observat d’escàs ús, i no obstant això, es mostra especialment útil, ja que disposa d’importants avantatges fiscals. Ens referim al Pacte Successori, un contracte que té les mateixes funcionalitats que un testament (transferir patrimoni als hereus), tot i que es caracteritza, entre a ltres circumstàncies, per possibilitar que el titular pugui transferir, de present, –això és, en vida–, actius en favor dels seus hereus podent reservar-se alguns per a ell mateix.
Si es considera aquest últim aspecte característic (transmissió de present), la Direcció General de Tributs, que és la màxima autoritat administrativa en la interpretació de la normativa tributària, ja ha manifestat en reiterades ocasions que, tot i que es tracta d’una transmissió en vida, –sempre que es compleixin les condicions per a qualificar-ho com Pacte Sucessori–, es considera mortis causa (per causa de mort) i no com a donació.
Tal consideració (transmissió mortis causa) presenta el Pacte Successori com un instrument molt interessant de planificació de l’herència en la mesura que pot oferir importants estalvis fiscals en diferents conceptes tributaris. Així, en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, el transmetent (titular del patrimoni) no s’imputaria l’eventual guany patrimonial generat. En les donacions en vida sí que computaria, llevat que es tracti de donacions de negocis o participacions en societats productives, en els termes que es regulen.
Respecte a l’Impost sobre el Patrimoni, la redistribució del patrimoni entre diferents persones podria minorar o fins i tot neutralitzar la càrrega fiscal; i, pel que fa a l’Impost sobre Successions i Donacions, s’aplicaria la normativa pròpia de les transmissions mortis causa, molt més atractiva que la de donacions, per disposar de beneficis fiscals més alts (reduccions personals i bonificacions).
A més, el Pacte Successori permet que el titular del patrimoni pugui reservar actius per a ell mateix, excloent-los de la transmissió de present, pel que, de fet, representa una partició de l’herència en dos moments: el propi del Pacte Successori i el de la definitiva herència quan es produeixi la defunció del titular del patrimoni, sense que sigui procedent l’acumulació entre ambdues.
Aquesta menció és rellevant perquè l’Impost sobre Successions i Donacions disposa d’una mesura correctora per evitar l’estalvi fiscal mitjançant un fraccionament de les transmissions d’una persona a una altra, de manera que les donacions produïdes d’una persona a una altra s’acumulen a les últimes per corregir el tipus de gravamen. El mateix passa entre donacions i una herència, però no així entre herències (Pacte Successori i herència definitiva), de manera que les transmissions que es produeixin en cada succés podran gaudir de les reduccions personals i bonificacions en la seva integritat.
En conclusió, qualsevol planificació d’una herència hauria de valorar l’opció del Pacte Successori per, entre altres motius, facilitar la transmissió del patrimoni en vida gaudint d’un interessant estalvi en la càrrega fiscal.»