És un cas més, encara que rellevant, de l’apropiació, no sé si indeguda, d’una conquesta, en aquest cas, social, de la societat civil. El Primer de Maig és una data que simbolitza la lluita de la classe treballadora per al reconeixement del món del treball, i té tot el dret de ser això i d’evitar qualsevol mena d’ingerència d’altri que enfosqueixi, ni que sigui en un grau mínim, aquest significat. I penso que qui sap si no es podria qualificar d’ingerència la decisió de l’Església Catòlica d’establir, en aquest mateix dia, la festa litúrgica de Sant Josep Obrer.
De veritat que no sé quines són les raons que dugueren a assenyalar aquest significat religiós de la diada, tot i que em sembla del tot just que es vulgui subratllar i enaltir el caràcter de treballador d’aquell qui, segons els evangelis, fou l’espòs de Maria, la mare de Jesús de Natzaret. És que l’Església té por de les conquestes socials? És que l’Església, que en molts aspectes ha perdut credibilitat i ascendència, ha volgut recuperar-les amb aquesta festa? No ho sé. Però, sincerament, em sap greu que l’Església es vulgui apropiar, o així ho sembli, d’una conquesta que no li pertany i que fins i tot contradiu, en part, la seva condició essencial de servidora humil de tot el que és purament humà i que es desenvolupa extramurs i, fins a cert punt, a contracor de la institució eclesial. Gosaria dir que si l’Església, amb aquesta Festa, ha volgut reconciliar-se amb la classe treballadora, crec que ha errat lamentablement.
Una vegada més, no puc deixar de recordar aquella frase de l’Evangeli de Sant Joan, que diu: «Convé que ell creixi i que jo disminueixi». La frase, a l’Evangeli, es posa en llavis de Joan Baptista i, en aquest cas, «ell» és Jesús (convé que Jesús creixi encara que jo, Joan, disminueixi). En el cas que ens ocupa, la frase tindria aquesta lleu variant: «Convé que ell, el món, creixi, i que jo, Església, disminueixi», en tot allò que no forma part de la meva raó de ser i que la inèrcia del temps ha acabat constituint el meu «patrimoni».