L’Església que avui coneixen és una Església de la qual, segons sembla, els clergues, malgrat les consultes que es fan als «fidels», disposen al seu arbitri. Aquesta Església, malgrat la necessària presència i actuació dels «ministres ordenats» (els mossens), hauria de passar, al meu entendre, hauria de passar de ser «clerical» a esdevenir Església «laical», la qual cosa vol dir, pel cap baix, que en ella, els laics, homes i dones, haurien de tenir el màxim de protagonisme; però no és suficient.
Quan parlo de l’Església parlo de l’Església universal, i em refereixo a l’Església Catòlica Romana, una Església afermada, segons ella mateixa confessa, en la fe de Pere, de la qual es considera l’hereva i la intèrpret. I, en aquest punt, crec del tot imprescindible que, sense disminuir ni un milímetre la realitat teològica del bisbe de Roma, el Papa i la Santa Seu avancin en el camí d’una col.legialitat el més àmplia possible, una col·legialitat que, traslladada al si de les anomenades nacionals, permeti un treball de conjunt dels episcopats, un treball que assumeixi lleialment les aspiracions dels pobles on aquests episcopats estan radicats. A través de la col·legialitat, podrien i haurien d’arribar al bisbe de Roma no sols les inquietuds i anhels, sinó també les realitzacions pràctiques de l’ideal d’Església de base laical dutes a terme per les esglésies locals o particulars, realitzacions que el bisbe de Roma hauria de dur a terme també en la seva església local o particular.
Hi ha punt, però, que reclama prioritàriament l’atenció. El mínim que es pot exigir a l’Església universal és que, a l’hora d’anomenar un bisbe per a una església local o particular, es consulti i s’escolti el parer, no sols dels preveres i diaques d’aquesta església, sinó també i molt particularment els laics, home i dones, que la constitueixen, és a dir, tots els homes i dones que la formen.
Torno, però, a allò d’Església laical. Laic, en aquest context, és allò que es comú, segons el significat etimològic de laos, que vol dir «poble», L’Església, en aquest context, hauria de mirar de minvar o amorosir tots els aspectes de la seva estructura que li donen una mena de supremacia en el món, d’acord amb el principi que el punt de partença del capteniment laical de l’Església hauria de ser la finalitat indefugible, que la vincula al Senyor Jesús, finalitat que no és altra que la d’un servei sincer i eficaç, un servei que ha de començar pel reconeixement dels valors d’aquest món al qual és enviada.
