Supremacisme, Cayetana?

Per . Actualitzat el

Bon dia, Cayetana,
Com a candidata brillant del PP per Barcelona a les properes Eleccions Generals vas aterrar la setmana passada a Catalunya. Ja n’havies dit alguna de grossa abans, com per exemple que el cop d’estat del 28F no va ser res comparat amb el cop d’estat postmodern que vam fer els catalans l’1-O i amb les nostres mobilitzacions al carrer. Per no defraudar, suposo, els teus votants més fermaments defensors de la unitat d’Espanya, el primer que vas fer en el teu parlament dirigit a dues-centes persones va ser dir que tu no parlaves català. M’ho va semblar a mi o n’estaves orgullosa? Això de menysprear la llengua del poble que t’acull, ni que sigui per una estona, no és digne d’una persona amb el teu currículum, Cayetana.
És que, si t’he de dir la veritat, em vas desconcertar. En menys de cinc minuts vaig tenir un doble impacte amb les teves paraules. Primer et sento presumir de no parlar català i mentre em plantejo si això no és supremacisme, vas i dius que nosaltres tenim una «cosa muy oscura, muy oscura que se llama supremacismo». Ja ho veig, i tu, representant els catalans al Congrés dels Diputats, ens extirparàs el dimoni que portem dins que ha de ser, segur, el causant de tanta foscor.
No m’acaba d’entrar al cap que arribi algú que segurament no ha estat mai abans a Catalunya i ens digui com som els catalans amb un qualificatiu —millor dit, desqualificatiu— desenterrat dels camps de cotó, on els blancs a cavall fuetejaven els negres amorrats a terra, o bé de l’Amèrica més fosca, quan el Ku Klux Klan treia —encara els treu—els negres de casa seva i els cremava al mig del carrer. És això el supremacisme. I aquesta és la visió apocalíptica que t’han explicat de Catalunya, Cayetana? Aquesta és la pitjor versió que t’han venut dels independentistes? O potser és la millor?
Dius que som supremacistes? Dubto molt que qualsevol persona que visqui a Catalunya, ja sigui independentista o unionista, cregui, amb el cor a la mà una afirmació com aquesta. Crec que la teva idea de Catalunya no prové sinó del desconeixement. Per això, Cayetana, et vull fer una proposta: torna a Catalunya i queda-t’hi uns quants dies. Nosaltres som gent acollidora, sempre ho hem sigut. Espero que aquesta afirmació contrastada durant segles no et sembli supremacista. Vens, et mous pel país, parles amb els catalans en la teva llengua —fins i tot els independentistes l’entenem i la parlem—, vas de restaurants, puges al Pedraforca, entres en alguna escola, et mires una estona TV3, t’atanses a algun llaç groc —ja veuràs que no estan emmetzinats ni res—, i t’adonaràs que has estat víctima d’una bona enredada amb la informació que t’han donat del nostre país. Si em fas cas i acceptes la meva proposta, t’emplaço a parlar-ne quan hagis viscut l’experiència per tu mateixa. Salutacions cordials.