El dia 28 d’abril comença la desfilada ciutadana pels col·legis electorals. Comencem per les generals i després per les municipals i europees. El panorama polític municipal, autonòmic, nacional i europeu és convuls. Contorbat. Confós. I això requereix que els electors estiguin força preparats i informats a l’hora de dipositar el seu vot. Hi ha una tendència generalitzada d’obrir el pas a l’extrema dreta a les institucions democràtiques. En l’origen d’aquesta ‘voluntat’ està el cansament d’una política ineficaç i d’un important nombre de casos de corrupció que acaben, en la majoria de les ocasions, tapats amb una cortina de fum o en els calaixos de la justícia. Aquests fets provoquen una profunda i lamentable desafecció política i un divorci entre la ciutadania i els seus representants democràtics. Alimenten també l’erupció dels partits d’extrema dreta, les seves promeses demagògiques i fins i tot la regressió democràtica, fent volar pels aires drets socials i civils. Els que creiem que no podem fer un pas enrere en la democràcia hem de ser coherents i conscients del que pot passar si badem. Personalment, no m’espanta ni m’amoïna l’existència de Vox, ni em preocupa la radicalització de Ciutadans i l’espanyolització extrema del PP. El que m’inquieta és que els electors es deixin engalipar i enganyar per les seves (falses) promeses. Els ciutadans tenim el poder de permetre o no, de col·locar o no, que els antidemòcrates, feixistes o radicals s’instal·lin en les institucions de l’estat. El puzle polític és, en definitiva, el resultat de la voluntat del poble. Per tant, som nosaltres els que hem de controlar les nostres accions, actituds i decisions, les quals poden tenir conseqüències imprevisibles de cara al futur. Vull deixar clar que Vox no obtindrà el meu vot. Tampoc m’atrauen els partits que volen exterminar el català i entenen que a Catalunya es viu millor sota la tutela d’un 155 més llarg i rigorós. Necessitem governants responsables i no incendiaris.
