És una advertència, però és també i encara més, una frase que demostra un estat d’opinió més o més generalitzat, que vol posar de manifestar que hi ha un sector de la població (de la població civil, però també en l’Església) que sembla que es passi, sobretot en el món de les idees. I no deixa de ser curiós adonar-se que aquesta advertència va dirigida als qui, segons sembla, van massa endavant, i, en canvi, fa cas omís dels qui, també joves, es passen anant massa endarrere (evidentment, no tinc res a dir als qui recorden que no es pot estirar més el braç que la màniga). Jo, dels qui, joves o no tant, van massa de pressa no en tinc res a dir: si més no, la seqüència dels esdeveniments ja els farà baixar dels núvols, si és que hi estaven instal·lats: penso, més aviat, que ens calen capdavanters, o, si voleu, profetes que siguin capaços, amb les seves idees, d’assenyalar el rumb que cal seguir, perquè, en el fons, l’únic que compta és el futur, i el futur sempre estarà per estrenar. En canvi, us dic que tinc molta por dels qui tenen por i cerquen una il·lusòria seguretat en el passat, que ja no existeix i que està enterrat i ben enterrat (encara que cal reconèixer que el passat sovint és un fantasma capaç d’anul·lar tot els projectes de futur).
De fet, ens cal recuperar la valoració de les utopies (utopia ve de u-topos, que vol dir «enlloc»), o, si voleu, dels «somnis diürns», els únics capaços de covar un futur com cal. No comparteixo la resignació (i, en el fons, la mandra) dels qui proclamen a tort a dret que “no hi ha res fer”, sense adonar-se que l’expressió vol dir en realitat que tot està per fer i que, per tant, qualsevol pot fer alguna cosa. Ja sabeu que contra la involució i contra la restauració, la innovació i la revolució, i que la revolució mai no la faran els de dalt, sinó els de baix.
Els cristians centrem la nostra fe en la «resurrecció», la de Crist, la nostra i la de tot el món (encara pendent), però no podem oblidar que «resurrecció» vol dir o inclou també «insurrecció»! Ja sabem que, als primerencs, els mata el fred, però els arbres fruiters dels nostres camps han de saber fer front, sigui com sigui, a les interferències climatològiques. Ens cal la primavera, i hem d’anar deixant enrere l’hivern.
