No entenc que en un país democràtic com el nostre es perdi el temps debatent on s’ha d’ubicar les exèquies d’un dictador sanguinari. Un país democràtic ha de vetllar pels drets i respecte per la legalitat no donar ales als que fan apologia del franquisme o als nostàlgics del règim feixista. En qualsevol país avançat, l’apologia al feixisme i l’enaltiment dels règims dictatorials és un escàndol i, en alguns casos, il·legal. A Espanya, inexplicablement, comença a ser normal i fins i tot acceptat. La guerra legal i judicial a causa del trasllat del cos de Franco és una aberració en un país democràtic. Hem de parar els peus a l’extrema dreta, als fanàtics, als nostàlgics del règim totalitari. Amb aquests no podem obrir la porta del diàleg.
El govern de Pedro Sánchez ha decidit, de forma valenta, exhumar Franco i deixar que sigui el protagonista en un lloc d’honor. Fa temps que hauria d’estar lluny del Valle de los Caídos. Encara que sigui només per respecte a les víctimes i als seus familiars.
L’estat hauria de reclamar els béns que Franco va robar al poble i que la seva família gaudeix com si els haguessin comprat honradament. Ens hem d’alliberar d’aquesta etapa tràgica i dramàtica i posar les coses en el seu lloc adequat. L’hem d’estudiar, però d’una manera acadèmica i evitant que es torni a repetir. Al govern no li pot tremolar la mà, encara que trobi resistència en la família del dictador o en algunes esferes del poder judicial. Ha d’imperar el sentit comú i la voluntat popular i democràtica. S’han de crear mecanismes per lluitar contra el feixisme i evitar que els nostàlgics de la dictadura vulguin transformar la nostra democràcia en un sistema totalitari. Vam fer el mateix amb el terrorisme i hauríem de fer-ho amb el feixisme. Als franquistes, ni aigua.
