«Quan vaig començar, no m’hauria imaginat mai que estaria 32 anys en política»

L’alcalde de Vila-seca i president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ens parla de la seva retirada

Per . Actualitzat el

Alcalde de Vila-seca des del 15 de gener de 1993, Josep Poblet i Tous ha anunciat que aquest mes de maig, tot coincidint amb la celebració dels pròxims comicis municipals, deixarà la política activa. Amb aquesta decisió marxarà de l’escena pública un dels personatges polítics més rellevants de les nostres comarques al llarg de més de 30 anys. El seu adéu escenifica la retirada d’una generació que ha marcat els designis de molts municipis de Catalunya en les darreres dècades. Ens rep al seu despatx a l’Ajuntament de Vila-seca. Una cordial conversa de gairebé una hora ens permet apropar-nos al Josep Poblet més personal.

Recorda el primer dia que va entrar formalment en política?
Perfectament. Recordo que vaig sortir de casa havent pres la decisió de presentar-me a la candidatura de Convergència de l’any 1987. Era el primer dia de campanya i recordo que tenia un episodi important de faringitis. És com si ho veiés ara. El lloc on vaig anar per fer la primera reunió, els carrers pels quals vaig passar, el plantejament de campanya… ho tinc molt nítid a la memòria.

Qui va apostar pel jove Josep Poblet?
Jo tenia 30 anys. Per mi va apostar un amic, en Joan Maria Pujals, que era l’alcalde de Vila-seca i Salou en aquell moment.  Amb ell vam formar part de la candidatura de les eleccions municipals de maig de 1987. D’això, en fa 32 anys.

En aquell moment pensava que acabaria fent una carrera política tan llarga?
Ni de bon tros. Havia advertit que la meva presència en el futur govern, si guanyàvem, seria de només quatre anys. Jo vaig entrar per donar un cop de mà i per ajudar a fer una renovació en la candidatura, que és el que m’havien demanat. Jo tenia altres plans professionals.

De què treballava en aquella època?
Feia set anys que treballava a la Caixa de Pensions de Barcelona, on havia guanyat unes oposicions internes per una plaça com a tècnic especialista en estalvi. Allà tenia una carrera professional per endavant i uns plans de futur que la política em van fer variar.

I per què va continuar?
Les següents eleccions eren el 1991. Hi havia dos reptes importants: gestionar el nou municipi de Vila-seca després del procés de segregació amb Salou i el projecte de PortAventura, que estava en fase de gestació. Vaig considerar que eren temes prou importants per continuar participant en el nostre projecte. Però l’any 1993, en plena legislatura, l’alcalde Pujals va ser nomenat conseller d’Ensenyament de la Generalitat i em van encarregar a mi fer d’alcalde fins a les eleccions de 1995, que és quan guanyo les meves primeres eleccions com a alcaldable.

Va notar algun gran canvi en passar de ser regidor a fer d’alcalde?
El gran canvi està en la responsabilitat i en el fet d’haver d’assumir decisions. Fins llavors sempre podia recórrer a l’alcalde perquè ell tingués l’última paraula sobre determinats temes, però quan tu passes a ser l’alcalde ja no tens ningú que pugui prendre les decisions per tu. Aquesta solitud de tenir l’última paraula i el poder de decisió em van venir de nou, però al final t’hi acabes acostumant.

Qualsevol persona pot ser alcalde?
Des del punt de vista del funcionament democràtic de les coses és cert, qualsevol persona té el dret de ser alcalde. Però d’alcalde no se’n fa. Alcalde se n’és. Si tu et limites a fer d’alcalde, no assumiràs mai de ple aquesta funció. Tu t’has de sentir alcalde. T’has de sentir el cap de la comunitat. Has de ser el garant que la teva comunitat vagi bé. Que visqui segura i que les coses que no funcionin tendeixin a arreglar-se. Has de sentir la mirada de la teva gent molt a prop. I t’han de sentir en aquesta posició que dona molt de respecte interior. Si et sents així, ets alcalde. És per això que sempre he pensat que per ser un bon alcalde ho has de ser de la teva comunitat, del lloc on vius i que et desperta un sentiment vocacional. Si et fixes, en el meu perfil de Facebook dic que «la política és la gestió dels sentiments». I el millor lloc on fer aquesta gestió és en l’àmbit local i en el lloc que estimes.

I com es gestiona la pressió de la gent quan un és alcalde?
Jo la porto bé perquè m’agrada. M’encanta reflexionar sentint la gent. Et diré més, la gent m’inspira. No em molesta gens que m’aturin cada dia deu persones pel carrer per comentar-me coses del municipi. Malament hauria suportat aquests 32 anys de vida política si m’hagués molestat això. Pensi que una de les principals funcions de l’alcalde i el seu equip de govern és que allò que se sent i es demana des de la gent del carrer s’incrementi i se solucioni a l’Ajuntament. Sempre m’ha entusiasmat aquesta connexió entre el carrer i les administracions.

Imagino que no és possible dedicar 32 anys a la política sense el suport de la família…
La família ho ha entès perquè la meva dona i jo ens vam conèixer i casar quan jo ja estava en política. De fet, ella ara em coneixerà per primera vegada deslligat de l’Ajuntament. Això mateix li passarà al nostre fill, que sempre m’ha conegut com a alcalde, i a molts joves de Vila-seca que no han conegut cap altre alcalde del municipi que no sigui Josep Poblet. Això ara s’acaba i el gran projecte de Vila-seca continuarà amb altres persones al capdavant.

Ser polític és un ofici?
Això no és un ofici. És un moment del teu temps. És un instant de la història d’un territori que et toca a tu. I has de saber quan dir prou. La política no pot ser mai un ofici. Ha de ser un servei, una vocació, una passió… Quan la política es converteix en ofici no és bona política. Així ho he practicat jo. Jo no he tingut mai dependència de la política. Més aviat he tingut independència de la política. He treballat en la mesura que li ha convingut a Vila-seca i a les comarques de Tarragona. Mai no he estat condicionat ni per la necessitat de continuar en política ni per la dependència envers el meu partit, Convergència, que no m’ha marcat mai les línies a seguir ni m’ha imposat cap dogma. Si hagués hagut d’obeir consignes del meu partit, jo hauria durat molt poc en política. He tingut llibertat d’acció i això explica aquests 32 anys a l’Ajuntament.

Quan un toca poder polític canvia la seva manera de ser?
Ho he tingut moltes vegades al cap. No canviïs, Josep, em dic. Jo mai no m’he desvinculat de ser regidor. Quan estàs en polític i obtens bons resultats, els cants de sirena que et criden per fer altres coses són sovintejats. Això podria canviar-te, però jo vaig decidir que el meu cordó umbilical amb la política seria la meva acta de regidor a l’Ajuntament de Vila-seca, que és l’únic que he mantingut en aquests 32 anys.

No li han ofert mai ser conseller de la Generalitat?
No. Però al meu partit sempre han sabut que la contesta hauria estat negativa perquè en cap cas hagués renunciat a ser regidor de Vila-seca.

Com creu que el veu la gent de Vila-seca?
Crec que em veuen com una persona propera, que m’aturo a parlar amb tothom i que mai no m’he interessat per saber qui em vota i qui no. Em sento molt còmode amb els meus veïns.

I com pensa que el veuen des d’altres municipis? Sempre s’ha dit que Poblet ha manat molt a les nostres comarques.
A mi no m’han dit mai directament que mano molt. Què és manar molt? Jo sempre prenc decisions en els àmbits on tinc responsabilitats, a Vila-seca, com a alcalde, a la Diputació, com a president… La potestat per manar la tens amb el càrrec, però l’autoritat te l’has de guanyar. Tant entre els que et voten com entre els que no.

Però molta gent diu que vostè ha aconseguit endur-se totes les grans inversions cap a Vila-seca.
Però això no es fa manant. Es fa pencant. Aconsegueixes coses treballant molt, no s’enganyi. Copiar-me és difícil. Perquè això vol dir treballar tots els dies de l’any, no lliurar els caps de setmana, estar en servei permanent, posar-hi moltes hores i, a més a més, no tu sol, sinó tot el teu equip. I això sostingut durant 32 anys. Quan li fots de valent durant tants anys de la vida només faltaria que no hi haguessin resultats. Voldria dir que ets un neci i que és millor que marxis. Uns diran que és manar, però jo dic que és pencar molt.

Què queda de Convergència?
Queda l’esperit, l’herència. Era un partit central de país i transversal que aglutinava els interessos de bona part de la població per construir la Catalunya moderna. De fet, jo encara sóc alcalde per Convergència i Unió. Ara en queda el record de com va fer funcionar el país. El PDECAT intenta posar Convergència en el segle XXI, però jo personalment no hauria canviat el nom. El projecte PDCAT només tindrà futur si acaba mantenint aquest esperit de fer política central de país que tenia Convergència.

Vostè ha decidit marxar després de 26 anys a l’alcaldia. Per què costa tant trobar noves generacions en política?
La gent no viu molt a prop de la política. Quan jo era jove esperàvem amb ansietat la política perquè volíem que el nostre país fos normal a través dels vots. Alguna cosa no hem fet bé en aquest viatge perquè la política ha esdevingut un espai poc estimulant per a la gent jove i la societat en general. La política és on haurien d’anar els millors i, en canvi, els bons estan a l’àmbit privat. Si a la política hi van els mediocres, estem fent el món al revés. Hem de crear mecanismes perquè la política torni a agradar la ciutadania.  A Vila-seca estic content perquè hem trobat un gran relleu en la figura de Pere Segura, que només té 37 anys. L’etapa de Josep Poblet s’ha acabat però el gran projecte de Vila-seca continuarà amb altres persones. N’estic segur.