L’onada

Per . Actualitzat el

Explicava un jurista l’altre dia que un judici és com una onada que tan aviat pot ser a dalt com a baix. El moviment oscil·latori és constant. Sense perjudici d’haver de canviar-les, avui que em sento en la cresta de l’onada, explicaré les meves impressions del judici.

Crec que els advocats que defensen la nostra gent són els millors que podrien tenir i no ho dic perquè tinguin aquesta qualitat innata —que potser en algun cas podria ser així—, sinó perquè s’ho han treballat a bastament i no només l’estratègia, també la documentació, les proves, els arguments. Penso el mateix del govern, dels Jordis i de la presidenta del Parlament: si la seva talla com a persones els dignifica, la seva qualitat i el seu nivell com a polítics els deixa en un lloc molt alt. Me’n sento orgullosa. N’hauria de prendre exemple la classe política en general que ha provocat, a través de la corrupció, les mentides i l’ambició de poder la desafecció de bona part dels ciutadans. No sé què pensar dels fiscals i l’advocada de l’estat, ni sé si estan jugant a alguna cosa. Com pot ser que presentin com a proves d’acusació notícies de premsa, correus que no van arribar mai al destinatari i factures proforma que no representen cap justificant de pagament? Com és possible que no hagin visionat amb atenció els vídeos que proven la innocència dels Jordis? Com s’explica que per acusar emprin un document escrit en català, del qual no capten el significat, que els ha de traduir el mateix acusat? Puc entendre que ells són l’acusació i només els interessa allò que pot inculpar els acusats, però obviar les proves de la defensa… Fins ara la imatge que han donat ha estat de una molt deficient preparació del judici. Crec que ho ha vist tothom.

Algunes de les frases d’aquests dies quedaran per la posteritat i segur que tothom les ha pogut escoltar, però em ve de gust de reproduir-les aquí; amb el llarg que es preveu aquest judici, serà bo recordar-les quan l’onada davalli fins al punt més baix. «Los ciudadanos de Cataluña no son ovejas, sabe?« i «La chaqueta de constitucionalista debe ser un chollo porque permite saltarse la ley» (Jordi Turull), «Yo amo a España y a los espaÑoles» (Oriol Junqueras) Doncs ja té mèrit, estimat Oriol! «Murallas humanas lanzadas sobre los agentes» y «Yo no he dicho devastados» (Fiscal Cadena) «Sí, yo creo que sí que lo ha dicho, eh?» (Quim Forn), «Puedo ser independentista, pero no soy idiota» (Jordi Sánchez), «Y por qué no usaron un megáfono para disolver la manifestación?» (Fiscal Zaragoza) Per Déu, senyor fiscal, que en l’escena amb què pretenen provar la rebel·lió, el megàfon s’hi veu prou bé!, «No hacía falta ver este vídeo, però no se preocupe, señora Roig, lo hemos visto con sumo agrado» (Jutge Marchena) i fins i tot Santi Vila: «Los catalanes al final tendremos que votar, de una forma u otra tendremos que votar». En el moment de tancar aquesta columna, encara no han declarat en Jordi Cuixart i la Carme Forcadell, però els espero amb candeletes.

I no puc repetir aquí les magistrals exposicions d’Oriol Junqueras i de Raül Romeva, homes de pau, sense cap mena de dubte, ni el maneig de totes les dades i documentació per part de Quim Forn i Dolors Bassa, ni l’eloqüència de Jordi Sánchez per defensar la legalitat de l’autodeterminació, ni, en fi, el convenciment de tots els acusats de no haver fet res mal fet. Com havien de fer res il·legal una gent tan ben preparada políticament i jurídicament, com estem constatant aquests dies?

I encara que no vingui a tomb, abans que se’n vagi vull dedicar un calorós i emotiu «Passi-ho bé!» a Inés Arrimadas. Ara que els fiscals ja saben que «Passi-ho bé, ai, passi-ho bé!» no significa «Cremem-ho tot!» potser aquesta cançoneta es podrà tornar a cantar per acomiadar algú, en aquest cas fent una onada ben alta. No sé què farem ara sense la noia que volia ser «la presidenta de todos los catalanes». Bons patriotes catalans els líders de Ciutadans! De pedra picada, diria jo. Veig que Catalunya els importa tant com els catalans, però què hi farem? És la crida del poder de Madrid, que té una veu molt potent.