S’ha parlat molt dels efectes de la crisi en l’àmbit econòmic, però no tant de la seva repercussió des d’un punt de vista poblacional. A casa nostra, el temps de vaques magres ha tingut un impacte directe en l’evolució demogràfica dels nostres municipis. A grans trets, en els darrers deu anys el creixement poblacional s’ha estancat per la reducció de l’activitat econòmica (especialment en el sector de la construcció) i la consegüent reducció de la immigració. Malgrat això, les dues comarques del nord de la província, el Tarragonès i el Baix Penedès, han continuat experimentant creixements demogràfics per sobre de la mitjana catalana. De fet, des de l’any 1986 fins a l’actualitat, l’àmbit geogràfic del Tarragonès i del Baix Penedès ha duplicat el seu nombre oficial de residents. La crisi econòmica, en canvi, ha fet estralls en l’evolució demogràfica de les comarques d’interior. La Terra Alta, el Priorat o la Ribera d’Ebre perden població a marxes forçades. La gent fuig d’aquestes contrades marcades per la contracció econòmica i la manca de feina cap als municipis de la franja litoral, on ara per ara es concentra gairebé el 90% de les 765.000 persones que conformen el cens de la demarcació.
Un estudi de la CEPTA posa en relleu que l’impacte de la crisi dels darrers anys té conseqüències més enllà de l’economia. L’ensorrament del sector de la construcció al conjunt de la província ha tingut un efecte directe en la immigració i en els moviments demogràfics en el si del territori. Així, d’una manera continuada les comarques de l’interior com la Terra Alta, Priorat o Ribera d’Ebre, on el mercat laboral ha tingut un comportament més feble, s’han anat despoblant fins a presentar creixements demogràfics negatius en les darreres dues dècades (vegeu gràfics de la pàgina 3). Tot al contrari ha passat amb les comarques costaneres, especialment al Baix Penedès i el Tarragonès, on la població ha crescut fins a duplicar-se des de l’any 1986. En el cas del Baix Penedès, aquest increment de població ha estat fins i tot superior. L’any 2018, segons dades de l’Idescat, a la comarca residien 102.000 habitants, gairebé el triple que fa 22 anys. I l’increment poblacional al Baix Penedès hauria estat fins i tot superior si s’hagués mantingut el temps de bonança econòmica. De fet, abans de l’esclat de la crisi els experts en demografia pronosticaven que la demarcació de Tarragona superaria el milió d’habitants abans de l’any 2020, fet que s’ha vist impossibilitat pel període de recessió viscut des del 2008. Malgrat això, el Baix Penedès acumula un creixement poblacional del 5,25% anual des de fa més de 30 anys.
El procés de desertització dels àmbits geogràfics de l’interior, generalitzat arreu de Catalunya però accelerat per la crisi econòmica, fa que en l’actualitat gairebé el 90% de la població de la demarcació es concentri en les comarques costaneres. A la franja litoral hi viuen més de 688.000 persones, a les quals cal afegir la població flotant derivada del turisme i de les segones residències. A les comarques d’interior, en canvi, hi resideixen poc més de 107.000 habitants. Per fer-se una idea d’aquesta tendència només cal mirar l’evolució demogràfica des de l’any 1986. Mentre que a les comarques costaneres el creixement ha estat de més de 260.000 habitants en les darreres tres dècades, a les comarques de l’interior l’increment ha estat només de 6.000 habitants.
Segons els experts de CEPTA, la recent crisi econòmica ha afectat notablement la població estrangera de la província de Tarragona, fent-la disminuir ostensiblement, especialment, a les comarques de l’interior. L’any 2011 a la província hi havia 148.000 residents estrangers, mentre que l’any 2016 aquesta xifra havia baixat fins als 119.000. En els dos darrers, però, arran de la recuperació econòmica aquesta tendència a la baixa s’ha trencat i tornen a entrar residents estrangers a la demarcació, superant la barrera dels 120.000.
La CEPTA insisteix que, a excepció de les comarques més pròximes a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la província de Tarragona és la demarcació a Catalunya que «proporcionalment ha patit una major caiguda de la població». Aquest fet, segons la patronal, confirma com «la feblesa del mercat de treball de casa nostra impacta directament en el comportament demogràfic». Pel que fa al creixement demogràfic a les poblacions mitjanes del Tarragonès i el Baix Penedès, CEPTA ho explica per «la seva proximitat a la demarcació de Barcelona i la qualitat de les infraestructures de transport».
