El cost de la vida a Tarragona s’enfila per sobre de la mitjana catalana i estatal

La nostra demarcació és la que més pateix els efectes de l’atur i la temporalitat laboral a Catalunya, segons la URV i les cambres de comerç

Per . Actualitzat el

Els preus a la demarcació pugen per sobre de la mitjana catalana i estatal al territori. Aquest increment comença el gener, quan l’IPC en variació interanual de la demarcació estava mig punt per sota que el català, i continua fins a les acaballes de l’estiu. El mes de juny, la tendència s’havia invertit fins a tal punt que l’IPC interanual de Tarragona era més de mig punt superior al de Catalunya. Al setembre, l’IPC interanual de Tarragona queda fixat en el 2,6 i el de Catalunya i el de l’estat, en el 2,3.

Aquest fet diferencial és important, ja que té una incidència negativa a la zona, atès que el mercat local té segments de poca competitivitat que permeten augmentar d’una manera més alegre els preus. Segons l’índex general en base 100 de l’any 2016, els preus van augmentar més a la zona en els grups de vestit i calçat, habitatge, transports, comunicacions i esbarjo i cultura, que sembla que han determinat la seva variació en períodes anteriors abans que el tercer trimestre de l’exercici. En canvi, el setembre de 2018 trobem augments de preus superiors als catalans i als espanyols, en aliments i begudes no alcohòliques, habitatge, transports, comunicacions, ensenyament i hotels, cafès i restaurants. Els increments interanuals més importants del setembre s’han produït en habitatge (6,5%) i transports (6,1%), dues dades que es poden explicar per la facilitat de repercutir els augments de l’energia en els transports i pel lloguer d’habitatge turístic. Aquests dos grups, conjuntament amb les comunicacions, són els que es troben per sobre de l’indicador general, mentre que la resta (excepte aliments i begudes no alcohòliques) estan per sota el 2% de variació interanual.

Aquestes són algunes de les dades més destacades de l’informe de conjuntura econòmica de la URV i les cambres del territori. Un document que posa sobre la taula les mancances de l’economia tarragonina, amb més atur i més temporalitat que la resta del país. En aquest sentit, i sumant els factors esmentats, Joaquim Margalef, autor del document i membre del Grup de Recerca d’Indústria i Territori (GRIT) de la URV, apunta que «en una zona amb un nivell d’atur més elevat, una contractació temporal molt forta i amb uns nivells salarials, com a conseqüència, inferiors als d’altres llocs, aquests augments de preus tenen conseqüències en la disminució del consum a l’àrea i a la renda disponible de la població».
Si ens aturem en els motius d’aquesta pujada, l’informe apunta que «és difícil justificar aquest augment més notable dels preus si no és amb desajustos del mercat, ja que la demanda sembla inferior a l’oferta».

L’informe en línies generals

L’informe de conjuntura econòmica de la URV i les cambres del territori ens mostra una economia que millora però no es diversifica. Davant del creixement econòmic global moderat, l’economia de Tarragona continua amb valors de creixement positius, però preocupen una sèrie d’indicadors contradictoris com ara l’increment de l’atur, tot i la pujada en l’ocupació, el poc dinamisme en la construcció d’habitatges, la pujada de preus molt per sobre de Catalunya i l’estat, i la pèrdua de rellevància del comerç exterior tarragoní dins del conjunt català.
En l’àmbit laboral, el nombre de persones ocupades ha augmentat un 1,86% en dades interanuals durant el tercer trimestre de 2018. Aquesta ocupació, però, té un fort component temporal i, a més, cada cop de més curta durada. Les empreses grans, de més de 50 treballadors, són les que han creat la major part de la nova ocupació assalariada, un 66,03% del total.

El Tarragonès és la comarca que més pes té a l’hora de generar ocupació, per sobre, fins i tot, de la seva població. «És una zona que atreu molta població a treballar aquí com passa, en menor mesura, a l’Alt Camp però no al Baix Camp», apunta Margalef, que recorda que les tres comarques comparteixen un mercat laboral comú.

Tot i l’increment de l’ocupació al territori, la taxa d’atur també ha crescut mig punt en relació al mateix període del 2017. Que els dos índexs s’incrementin és fruit de la pujada d’afiliats a la Seguretat Social a les comarques tarragonines, un augment que ha estat inferior a la mitjana catalana.

Tot i això, l’oferta empresarial ha augmentat de forma continuada des de l’any 2014, si bé cal tenir present que des del 2016 han disminuït el nombre de societats creades, cosa que ha fet que el ritme de creació de noves empreses sigui més baix.

Un dels punts negres de l’economia tarragonina és la construcció de nous habitatges. «A Catalunya, per cada habitatge acabat se n’inicien 1,29, és a dir, que hi ha perspectives de construir més en funció que s’acabi una obra. A Tarragona, la xifra és del 0,57», compara Margalef.

Crèdit i dipòsits han disminuït al territori des del 2014. El muntant de crèdit ha baixat en 4.225 milions d’euros, una xifra que equival al 20% del PIB de la zona i els dipòsits han caigut uns 1.200 milions d’euros.

Pel que fa al comerç exterior, les exportacions del territori perden rellevància dins del conjunt català amb una disminució interanual del 3,70% fins l’agost i ha passat de ser el 12,25% del total català a ser el 10,93%. A aquest fet cal sumar l’increment del 4,43% de les importacions.