La irrupció de VOX a les institucions democràtiques és un fet que ens convida a la reflexió. És el reflex del divorci de la ciutadania envers el poder polític. El populisme i el radicalisme guanya terreny davant la incapacitat política dels partits tradicionals. Les polítiques socials del PP, del PSOE, de Junts per Catalunya o d’ERC estan esgotades. Ja no serveixen pràcticament a ningú, més enllà de les seves capelletes i per mantenir les portes giratòries. Els ciutadans ja no s’identifiquen amb la política tradicional, atenent que es fa allunyada del poble i només amb l’objectiu de satisfer interessos que res tenen a veure amb les demandes socials. Recordo perfectament quan el fenomen Ciutadans va irrompre al Parlament de Catalunya i més recentment al Congrés dels Diputats. Deso a la memòria el debat que va suscitar l’arribada del partit d’Albert Rivera a Madrid. El mateix passa ara amb Vox. Amb la diferència que el partit d’extrema dreta no enganya ningú. Ven un producte que està de moda a tot Europa. Lluiten per la unitat d’Espanya, encara que per això hagin d’eliminar les autonomies. Honestament, no m’agrada que un partit de la tipologia de VOX estigui representat a les institucions, però reconec que la (mala) política a què ens tenen acostumats la resta de partits ens condueix a la desafecció i al precipici democràtic. A Tarragona la irrupció de VOX també podria ser imminent. Les polítiques dutes a terme per Ballesteros i la tebiesa de la majoria dels partits de l’oposició contribueixen a fer que partits populistes i radicals s’infiltrin, amb el beneplàcit dels electors, en les alcaldies. No descarto que VOX pugui ser el partit revelació el maig del 2019. El seu argument és fàcil: posar en qüestió totes les falses promeses dels partits tradicionals i evidenciar la incapacitat de fer política de socialistes, populars, republicans i exconvergents. L’extremisme mai no ha estat positiu, però quan els partits de «sempre» estan ancorats en el «laissez faire, laissez passer» o en el «no faig res i així no m’equivoco», el populisme guanyada pistonada i normalment sol agradar almenys als ciutadans més cabrejats. I el pitjor de tot és que els populismes no necessiten res més que… fer populisme i demagògia. L’èxit de VOX es justifica amb la incapacitat i la inoperància de la resta de partits. Algun argument en contra?
