El sector turístic denuncia pèrdua de competitivitat

Per . Actualitzat el

Empresaris del sector turístic de Tarragona ciutat (càmpings, hotels, apartaments turístics i hostels) qualifiquen la temporada alta de 2018 com a «bona», amb una suau caiguda (16.600 pernoctacions, un 2,1% menys) de l’ocupació però, per al contrari, amb una lleugera pujada dels preus. En el cas dels càmpings, –que aglutinen el 77% de les pernoctacions– aquesta caiguda tot just arriba al 2% i el preu augmenta en el mateix percentatge; pel que fa als hotels, dit descens pot xifrar entre el 2,9%, mentre el preu mitjà s’incrementa el 1,9%.

L’Agrupació de Càmpings Tarragona Ciutat, l’Associació d’Hotels de Tarragona (AHT) i l’Associació Tarragona Apartaments Turístics i Hostels consideren que les dades facilitades per l’Observatori del Parc Científic i Tecnològic (PCT) de Turisme i Oci de Catalunya, amb 1, 5 milions de pernoctacions el 2018 (sobre un total de 20,5) i gairebé 800.000 d’elles a temporada alta, són positius, encara que sense caure en l’autocomplaença.

Amb aquestes dades, Tarragona ciutat es consolida com a tercera destinació local de la província, per darrere de Salou i Cambrils i per sobre de la Pineda/Vila-seca. Per contextualitzar, la capital tarragonina té aproximadament les mateixes pernoctacions que totes les Terres de l’Ebre.

Ombres

No obstant això, les bones dades d’ocupació també amaguen ombres de cara al futur. Els mercats estrangers tradicionals dels càmpings registren importants descensos: França (-11%), Alemanya (-3%) o Bèlgica (-18%) il·lustren una espiral preocupant, que el 2018 ha estat compensada per l’excel·lent comportament del client estatal, i sobretot del català i del corredor de l’Ebre.
«La temporada ha anat bé, però vam detectar que perdem competitivitat respecte a altres destinacions; nosaltres necessitem fer l’esforç d’invertir per poder competir amb la resta de mercats europeus però a la vegada ens és vital l’agilitat per part de les Administracions», explica Agustí Peyra, president de l’agrupació de càmpings.

Segons els seus càlculs, la paràlisi burocràtica manté bloquejades només en el sector del càmping de Tarragona ciutat inversions properes, —en un càlcul conservador—, als 15 milions d’euros en tres anys: «La manca de sensibilitat cap a un sector amb un pes econòmic tan important deriva en una interpretació restrictiva de les normes, és a dir, davant del dubte, no s’autoritzen els projectes de millora».