Parar-los els peus

Per . Actualitzat el

Fa molts anys vaig veure una pel·lícula que em va impressionar molt. La protagonitzava Peter Sellers i he hagut de buscar-ne el títol perquè se m’havia oblidat. A Espanya la van traduir com Bienvenido, Mr. Chance. Darrerament em ve sovint a la memòria. Chance era un personatge retardat mental que treballava de jardiner a casa d’una persona benestant. La seva vida fa un tomb al llarg de la pel·lícula i en algun moment ell comença a seduir els qui té al voltant i després va eixamplant el cercle. Ho fa amb algunes frases simples i improvisades que els seus admiradors consideren genials. Si no em falla la memòria, al final s’insinua que arriba a president del país.
Hi penso sovint, en aquesta pel·lícula, quan veig segons quins dirigents: Trump, Kim Jong-un, alguns alts mandataris de la Unió europea… i no tan lluny, també en tenim algun. Jo els veig tots amb algunes semblances físiques entre ells, i també amb Mr. Chance: la cara quadrada, el coll escàs, els ulls inexpressius i els moviments robotitzats. No diré que siguin retardats. No ho sabem. Només sabem que es nodreixen de la poca cultura dels qui els aclamen, emparant-se en el populisme més exacerbat que, diuen, retornarà al poble el poder arrabassat per polítics corruptes que només busquen el benefici propi. Estaria bé donar un tomb a la política actual que, és veritat, un cop en el poder s’oblida de qui li ha posat. Però ull! No podem sortir del foc per caure a les brases i la política populista no només no és millor que les altres, sinó que és molt pitjor: xenòfoba, homòfoba, masclista, insolidària, autoritària, demagògica…
Dissabte, al programa FAQS de TV3, vam conèixer Benjamin Harnwell, enviat a Europa per Steve Bannon, que es veu que és el responsable que Trump guanyés les eleccions. La seva missió? Assentar a Europa els fonaments del populisme que tan bé funciona a Amèrica. El vaig veure com un altre il·luminat a mig camí entre Trump i Hitler, també físicament a mig camí. Sense aprofundir-hi gaire em fa l’efecte que no ha d’aconseguir gaires adeptes predicant les barbaritats que li vam poder escoltar, impregnades d’ultrisme, de dretes i catòlic, però qui ho pot saber això? Les piulades al Twitter del programa traslluïen temor i fins i tot la Rahola semblava espantada. Tot plegat fa aquell tuf de feixisme, del feixisme que tots deplorem, condemnem i no voldríem tornar a viure mai més. Però o no devem ser tots o qui segueix aquests moviments és un il·lús o li manca cultura i coneixement de la història perquè sinó, com s’explica que cada cop tinguin més èxit i estiguin implantats en diferents governs del món?
Hi ha diferents eines per combatre el populisme. Una d’elles és la cultura i que tothom, tothom, hi tingui accés, com un mitjà indispensable per evitar que aquests líders populistes puguin amarar les seves ments i multiplicar els seus adeptes, per a ells pura carnassa. S’ha de comptar també amb el magnetisme que, inexplicablement, poden exercir sobre les masses. Déu ens guardi del magnetisme de segons quins dirigents! Però si no ho fa Déu alguna cosa hi podem fer nosaltres, per exemple parar-los els peus. Quan Hitler va accedir al poder, els altres partits polítics i els governs anteriors ja feia temps que el veien venir —suposo que no del tot— i no li van barrar el pas. Quan se’n van adonar ja no hi va haver res a fer i ja havia seduït la major part del poble alemany, dient-li allò que volia sentir i fent-li creure l’impossible —conquerir tota Europa—, que per poc no va resultar possible. Amb aquests antecedents seria autoritari i antidemocràtic prohibir aquests moviments que han de desembocar, segur, en autoritaris amb l’efecte que ja coneixem de, si arriben al poder, anul·lar la democràcia? Jo crec que no i penso que en previsió de nefastes conseqüències estaria totalment justificat. Ara bé, si les lleis no ho permeten, és que ha arribat el moment de canviar les lleis, abans no sigui massa tard.