Cada vegada són més els municipis de les nostres comarques que han de fer mans i mànigues per adaptar els seus serveis públics al gran nombre de població estacional sobrevinguda pels efectes de l’activitat turística, les segones residències, els estudis universitaris o el mercat laboral. Segons dades publicades per l’Institut Català d’Estadística corresponents a 2017, la Costa Daurada en el seu conjunt és una de les regions catalanes que rep més població flotant al llarg de tot l’any, cosa que vol dir que els seus pobles sostenen un pes demogràfic real molt superior al marcat pel cens oficial. Es pot afirmar, doncs, que al nord de la demarcació la realitat demogràfica no té res a veure amb el que indiquen els padrons municipals. El Tarragonès i el Baix Penedès sumen plegats una població censada de 350.000 habitants, però segons l’Idescat, a ambdues comarques hi fan vida unes 500.000 persones durant molts mesos de l’any.Aquest fet té un impacte cada vegada més important en els pressupostos de municipis com Calafell, Roda de Berà, Cunit o Creixell, que amb els recursos d’un municipi de mida mitjana han de garantir serveis de seguretat, neteja, manteniment d’espais públics o recollida d’escombraries per a un nombre de població molt més elevat. El cas més paradigmàtic és el del municipi de Salou, que té poc més de 26.000 residents però que, en canvi, realment sosté una població de més de 52.000 habitants al llarg dels 12 mesos de l’any. Aquest extrem és encara més evident durant els mesos d’estiu, quan a la població salouenca arriben a dormir cada nit prop de 100.000 persones. En clau territorial, l’impacte d’aquesta població estacional va fins i tot més enllà de les competències estrictament municipals, ja que altres serveis com els sanitaris i el transport públic, dependents d’administracions superiors, també han d’adaptar-se constantment al volum real de persones que s’aglutinen a casa nostra.
El pes de la població estacional de Catalunya recau en tres àrees. Una és Barcelona que, tot i que incrementa només en un 5,3% la seva població a causa de la població flotant, és la que més creix en nombres absoluts. L’altra és la Costa Brava i la Costa del Maresme, amb petits municipis que tenen uns percentatges molt elevats de població estacional ETCA (equivalència a temps complet anual), i la Costa Daurada, amb un gruix de població estacional major que les destinacions turístiques del nord, però no tan elevada com la de l’àrea metropolitana. Això fa que, en nombres absoluts i sense tenir en compte la capital de Catalunya, la Costa Daurada sigui el territori català amb més població estacional.
La validesa d’aquesta afirmació ve donada, sobretot, per la potència turística de municipis com Salou, que durant els mesos d’estiu triplica amb escreix la seva població resident de 26.233 persones. En aquest sentit, i segons dades del 2017, Salou va registrar, durant els mesos d’estiu, una població estacional de 86.547 persones. Perquè ens fem una idea, Tarragona ciutat (amb una població resident de 131.507 persones) va registrar una població estacional de 143.519 persones el tercer trimestre del 2017.
Salou és el municipi de Catalunya en el qual més va créixer la població estacional (més d’un 10% en un any) i continua sent el tercer del país en percentatge de població ETCA (198,4%) per darrere de Santa Susanna (274,3%) a la Costa del Maresme i Pals (208%) a la Costa Brava. Uns percentatges que semblen molt cridaners però que cal posar en context amb la població d’aquests municipis que, en cap dels dos casos, no arriba als 4.000 habitants.
La rebuda de no residents a la Costa Daurada és molt global i no només recau en Salou o Tarragona. Si donem un cop d’ull als percentatges, destaquen poblacions com Creixell (amb una població ETCA del 146,3%), Roda de Berà (146,2%), Calafell (135,1%) o Cunit (129,5%).
Tarragonès i Baix Penedès, més població que l’oficial
Tarragonès i Baix Penedès assoleixen el mateix percentatge de població flotant amb un 119,1%. La comarca penedesenca passa dels 100.850 residents a una població mitjana anual de 120.091 persones amb un pic els mesos d’estiu que supera les 150.000 persones.
El Tarragonès, amb una població resident de 250.488 persones, creix fins a les 298.209 persones de mitjana durant tot l’any. Com en el cas del Baix Penedès, el creixement més important succeeix el tercer trimestre de l’any quan la població s’enfila fins a més de 350.000 persones.
Així doncs, amb xifres rodones, Tarragonès i Baix Penedès, que tenen uns 350.000 habitants residents, han de donar servei a més de mig milió de persones durant força mesos de l’any.
Un pes demogràfic més alt que el que marca del cens.
La primera columna (blau marí) ens mostra la població censada a cada municipi. La segona (blau cel) és la mitjana anual de persones que pernocten al municipi i, per tant, inclou la població censada més l’estacional. La darrera columna (groga) és la població censada més la població estacional del tercer trimestre de l’any. El fet que la major part de la població estacional arribi els mesos d’estiu fa que la columna groga sigui molt superior a la blau cel, que calcula la mitjana.