¿Quién nos ha robado el 1-O?

Per . Actualitzat el

El Sabina ho diu en primera persona i del mes d’abril. Com a coincidència amb la cançó, aquí a Catalunya els partits ja fa anys que ens van robar, en tercera persona, el Sant Jordi per omplir-lo dels seus globus i les seves plantetes. Ara, encara no prou satisfets, han fet el mateix amb l’1-O. Un dia que no els pertany encara que s’encaparrin a utilitzar-lo per lucrar-se.

Jo no vaig rebre cap cop de porra. No negaré que l’hauria volgut entomar totes aquelles nits d’octubre plorant sol al menjador davant dels vídeos que anaven sortint per Twitter. No perquè sigui masoquista sinó per solidaritzar-me amb el coratge d’un poble que va deixar al descobert les vergonyes de l’Espanya tardofranquista i borbònica. Allò va ser tan cru i està tan ben documentat que ho havia de canviar tot.

Al col·legi electoral, sota l’amenaça que no va arribar mai, ja ho parlava amb amics i ells em deien que era un il·lús, que Europa no faria res. M’agradaria pensar que Puigdemont, Junqueras i companyia també eren uns il·lusos però, un any després, no puc. Tenen sort de viure en un estat tan analfabet i orgullós de ser-ho perquè qualsevol altre país d’Europa els hauria deixat tan en ridícul que potser haurien preferit la presó o l’exili. Això és l’únic que queda del gran 1-O: presó i exili injustos per a aquells folls que van desaprofitar l’oportunitat que el poble els va servir en safata. Per què?

Vull pensar que a hores d’ara ningú no dubta de les intencions de la Convergència d’Artur Mas: aprofitar els anhels independentistes per governar l’autonomia un fotimer d’anys. Potser Puigdemont no estava del tot convençut d’aquest pla, però davant del líder suprem del pas al costat, va abaixar el cap. Però, i ERC? Aquesta gent se suposa que són independentistes.

Tinc una teoria molt impopular respecte a això: l’ERC de la postdictadura és l’exemple ideal de partit de perfil baix. Allò que diem de tenir sang d’orxata. Els seus líders (i mira que n’han passat!) ho demostren legislatura rere legislatura. No sé de què ni de qui tenen por, però sembla que sempre estiguin espantats. Temerosos de perdre un poder que mai han tingut i que segurament mai tindran perquè s’han oblidat de témer a qui toca: el poble.

Uns i altres ens han robat l’1-O. Primer desaprofitant-lo i, ara, passant de víctimes a botxins. Fotent-se dels que creuen en la República, abraçant-se al Fainé i utilitzant contra els manifestants de dissabte i de dilluns el mateix llenguatge que l’Estat està emprant per posar els Jordis a la presó. Acusant-los de «violents» i d’«assaltar el Parlament». Reprimint-los amb uns mossos que continuen l’obra que la Policía Nacional va començar fa un any. Certament, l’estat espanyol pot estar content perquè amb un Govern «efectiu» com aquest, qui necessita el 155?