El Déu que s’ha revelat al llarg de la història bíblica i, especialment, en nostre Senyor Jesucrist, i que confessem en el credo cristià, és un Déu únic, però no és un Déu monolític, sinó «un Déu en tres persones», un Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant.
No cal dir que parlar de «persones» en Déu és fer-ho des de la perspectiva humana, des de la qual, ser persona, vol dir ser un ésser intel·ligent i lliure, capaç d’establir amb les altres persones un tipus de relació que supera totes les altres relacions possibles, i que es distingeix per ser una «comunió». De fet, l’experiència que fem com a persones, tot i que parteix de descobrir i de tractar l’altre com a altre, arriba al punt més alt quan establim amb l’altre una relació de comunió, fins al punt que, per a cadascun de nosaltres, l’altre esdevé la nostra plenitud personal.
El Déu vivent, que s’ha revelat, ho ha fet mostrant-se com a Pare-Mare, origen de tot, sense ser originat per ningú, com a Paraula o Fill, imatge viva del seu ésser, i com Esperit, és a dir com a comunió entre el «Pare» i el «Fill», és a dir com Esperit, com a donació mútua i, per tant, com a font i origen de l’amor.
D’aquí venen les «tres persones» de la santíssima Trinitat, totes gaudint de la mateixa divinitat i, per tant, de la mateixa dignitat. I, perquè és així, cadascuna de les tres persones no és per a les altres, un autèntic «altre» tal com l’experimentem en les relacions humanes, sinó un reflex d’allò més íntim de cadascuna d’elles. Per això el Fill és increat com el Pare, com també ho és l’Esperit.
I aquest Déu trinitari, on és? Hem après de dir que aquest Déu és «al cel», amb el benentès que el cel no és un lloc, com qualsevol altre, sinó més aviat la mateixa presència de la santa Trinitat. Si haguéssim de respondre a la pregunta d’on habita i actua el Déu trinitari, hauríem de dir «dins nostre», en el més profund del nostre ésser personal, en allò que ens hem acostumat a dir «ànima». És a l’interior de cada persona que Déu, com a pare-mare, dona origen al seu Fill i, en la relació de comunió entre Pare i Fill s’origina l’Esperit Sant. Potser a algú, tot plegat, li pot sonar un galimaties. A mi, i cada vegada més, em sona una meravella, I us asseguro que, amb un hoste d’aquesta mena, dins meu, no puc deixar de ser feliç.
