Mentiria si digués que no estic preocupat (encara) amb alguns aspectes de la política catalana. La trobada que el president Sánchez va mantenir amb Quim Torra és força positiva. Cal aportar pau, seny, responsabilitat i molt de diàleg a la guerra oberta entre Catalunya i Espanya. És obvi que s’ha de canviar moltes coses entre les relacions, però és impossible fer modificacions si no escoltem els ciutadans. La crispació política i l’actuació mediàtica han de cedir lloc al pacifisme i a la discussió ponderada, pacífica i responsable. És clar que el PP és un dels artífexs del mal rotllo existent. Va portar a extrems inaudits el «si pitjor, millor» i curiosament els socialistes i taronges es van apuntar al carro, pensant, essencialment, en el seu electorat. Potser ara és el moment de recuperar el sentit comú, el diàleg i la capacitat de negociar mirant-se als ulls. La trobada entre Pedro Sánchez i Quim Torra ha servit per desencallar l’hermetisme que tant fascinava Mariano Rajoy i els seus lacais. Espero i desitjo que Sánchez sigui capaç de defensar la postura que li pertoca sense caure en el parany electoralista. El mateix espero de Quim Torra. Desitjo que el president català sigui conscient d’on ens trobem i que sigui coherent a l’hora de decidir cap on ens vol portar. Hem pogut veure que els radicalismes no aporten res més que frustracions personals i enfrontaments col·lectius. No vull tornar enrere i espero que Quim Torra sàpiga aprofitar la porta oberta del diàleg per fugir de la improvisació política a què ens tenen (o almenys ens tenien) acostumats els polítics independentistes. Ara és l’hora de recuperar temps i les institucions. No vull trifulgues estèrils, on només guanya l’enemic de Catalunya (sigui d’aquí o d’allà). M’agradaria que Quim Torra no es deixés guiar per la ràbia de Carles Puigdemont i intenti governar per a tothom. Sí, home sí. Tenim necessitat de tenir un govern estable, català i responsable. Deixem que de l’independentisme se n’ocupin les entitats i les institucions que saben motivar i engrescar la ciutadania. Ja hem vist que sempre que els polítics es posen pel mig ho emboliquen tot i provoquen autèntics desastres. En aquests moments, només serem capaços de capgirar la truita si som hàbils i conscients que tenim entre mans, sense oblidar la gent que continua empresonada i, sobretot, què els va portar allà. He de confessar que, malgrat tot, continuo preocupat perquè no veig clar el full de ruta de Quim Torra… Patirem? O sabrem aprofitar l’oportunitat?
