Ja els tenim a tocar. Em refereixo als Jocs Mediterranis. Falten exactament onze dies per a la cerimònia inaugural i per als organitzadors és una gran oportunitat per difondre la marca Tarragona arreu del món. Per als detractors de l’esdeveniment esportiu es tracta d’un malbaratament dels diners públics. De fet, ja els anomenen els «Jocs de la fam». És obvi que si ens posem a analitzar els detalls de l’organització, i fins i tot de protocol, ens posaríem les botes, absorbits per la crítica. Però, honestament, entenc que ara és el moment de sumar, de contribuir a engrescar la gent i de fer tot el possible perquè Tarragona mostri la seva millor imatge. Malgrat tots els quès i perquès, hem de ser convertir-nos en els millors amfitrions. Les contrarietats, les crítiques i l’exigència de responsabilitats (si s’escauen) han de sorgir després de la cita esportiva. És obvi que jo també tinc dubtes sobre els Jocs, sobre el seu pressupost real i sobre si representaran un endeutament per a la ciutat. Però ara mateix no és el moment de fomentar o alimentar aquesta mena de debats. Entre tots hem de fer que els Jocs siguin un èxit. Els que no hi estan d’acord i tenen ganes de «gresca» política i de, fins i tot, demanar dimissions (pel que sigui) haurien d’esperar a després de la cloenda. He de confessar que tampoc em convencen els arguments esgrimits per l’alcalde o la resta dels membres organitzadors. Crec que hi ha detalls que es podrien fer des d’una altra perspectiva. S’ha insistit massa en la participació infantil quan en realitat es tracta d’una competició olímpica per a adults. Hi ha molt desencís i, digui el que digui l’alcalde, la gent no està engrescada. Soc conscient que aquests jocs es podrien organitzar d’una altra manera i fer que la ciutadania s’hi bolqués molt més, però atenent que no ha estat així i que falten onze dies perquè s’aixequi el teló… ens toca actuar i demostrar que Tarragona també és capaç. És hora d’exhibir allò de l’orgull tarragoní que darrerament tothom en parla. Vinga, som-hi. Pit i amunt.
