Quan la política centrifuga

Per . Actualitzat el

Les dues darreres setmanes hem viscut una acceleració política vertiginosa a l’Estat espanyol, que ha portat un inesperat canvi en l’inquilí de la Moncloa. La primera sentència relacionada amb la trama Gürtel –en vindran moltes més els pròxims anys– ha estat gestionada de forma lamentable per Mariano Rajoy. I Pedro Sánchez ha aprofitat l’oportunitat per aconseguir el que fa uns mesos semblava més que impossible: convertir-se en president del govern espanyol.

El PP ha comès errors estratègics i tàctics molt importants davant d’aquesta moció que Sánchez va presentar obligat pel guió post-gurtelià i gairebé sense cap esperança que pogués prosperar. Rajoy ha volgut seguir aplicant la seva recepta de deixar passar el temps i que els afers es podreixin amb la sentència del Cas Gurtel mentre que des del Congrés s’ha volgut portar la moció de Sánchez a una votació ràpida. En què quedem? Alentir o accelerar? Al PSOE només li calia convèncer el PNB després del sí de Podemos i del sí implícit dels partits independentistes catalans, que no podien fer res més amb l’executor del 155, encara que això signifiqués donar suport a un dels seus còmplices. I el PNB sí que en sap d’estratègia i tàctica política. Més per vells que per diables.

I es va entrar en una centrifugació política que ha portat un líder socialista, que fa poc més d’un any va ser defenestrat pels seus propis companys de direcció, a assolir la presidència del govern, complir diferidament aquella promesa del «no es no» a Rajoy i deixar descol·locat i rabiós un Albert Rivera boig per anar a eleccions i que ara haurà de compartir bancada de l’oposició amb el PP. Però aquesta centrifugació de la política no s’atura. Amb un govern socialista dèbil i una oposició que no n’hi perdonarà ni una –sobretot algun pas mínimament agosarat en el problema polític amb Catalunya– i l’horitzó electoral municipal i autonòmic a un any vista, estem condemnats que la política messetària continuï rodant de forma endimoniada i esquitxant guspires a la catalana. Mantingueu els cinturons ben cordats!