L’any 2000, amb la declaració de Patrimoni Mundial per part de la Unesco, Tarragona va viure un punt d’inflexió en les seves possibilitats de projecció en l’àmbit català, estatal i internacional. Aquest 2018, la celebració dels XVIII Jocs Mediterranis constitueix una nova oportunitat històrica per mostrar les virtuts i la capacitat organitzativa del nostre territori, més enllà de les nostres fronteres. Almenys això és el que pensa el seu primer responsable polític, Javier Villamayor, amb qui parlem quan queden només dues setmanes per a l’inici de la competició esportiva.
Un últim esforç perquè tot surti rodat?
Estem en l’esprint final i comencem a veure la meta. Crec sincerament que a la ciutat comença a notar-se un ambient previ als Jocs. Ja hi ha banderoles pels carrers, vam presentar el cupó commemoratiu de l’ONCE, la cançó de Los Lunnis, els ninos dels Tarracvs a la plaça del Mercat, les medalles i els diplomes, ara es gravarà el programa de MasterChef Celebrities… TVE farà un seguiment exhaustiu dels Jocs amb unes 70 hores de retransmissió esportiva amb TeleDeporte i programes especials de Saber y Ganar, Aquí en la tierra, els telenotícies…. Tot plegat, juntament amb la cobertura de TV3 i de la Xarxa de Televisió Local, és una bona promoció per a la ciutat i el conjunt del territori. Hem arribat fins aquí amb molt d’esforç de totes les parts implicades i és l’hora de fer tarragonisme i de gaudir dels Jocs.
I tot això malgrat la situació política que es viu a Catalunya i a Espanya.
Miri, l’altra setmana fèiem una presentació sobre els Jocs a Barcelona, al Museu Colet, i el comentari general entre els assistents era que és un autèntic miracle que hàgim arribat fins aquí. I, a més, amb les dificultats econòmiques que totes les administracions i les empreses hem viscut aquests anys. Al final crec que parlem d’un esdeveniment amb el qual Tarragona podrà incorporar-se amb orgull a l’exclusiva llista de ciutats capaces d’organitzar una competició internacional i, a més, ens quedarà un llegat en forma d’infraestructures que no teníem, amb l’Anella Mediterrània i la futura ciutat esportiva del Nàstic.
Què passarà a la ciutat durant els Jocs?
Crec que Tarragona, fins fa poques setmanes, es mirava els Jocs amb una certa apatia. Però darrerament hi ha sensors que m’indiquen que estem despertant. L’altre dia vaig fer un cafè amb una persona que no coneixia, el joier Salva Minguella. Ell em va convidar a conèixer el Tarracvs que ha col·locat al seu establiment. Em va emocionar i li vaig donar les gràcies perquè aquest comerciant, per iniciativa pròpia, ha fet una inversió econòmica a la Rambla Nova i ha ajudat la seva ciutat. Això no sempre és fàcil de trobar a la ciutat de Tarragona. La gent critica, però no fa aquesta passa endavant per fer coses noves. El mateix Salva Minguella em va reconèixer que feia dos anys era dels que pensava que els Jocs no es farien. I ara, en canvi, diu que no pot deixar l’oportunitat de posar el seu granet d’arena perquè surtin bé. I això és el que es respira ja a la ciutat. Et trobes banderoles, et trobes els Tarracvs, gent que ens truca per les entrades de les cerimònies dels Jocs, gent que ens diu que els dies de competició tindran familiars que venen de fora a passar uns dies a la ciutat. Estem passant de l’apatia a l’activació. I després hi ha la part organitzativa. La seguretat, el protocol, la mobilitat, la senyalització de carreteres… tenim una forta pressió per estar a l’altura. Hi ha moltíssimes persones que estan treballant perquè tot vagi bé.
Com serà la cerimònia inaugural dels Jocs?
Focus és una empresa que sap molt bé allò que fa. Serà un acte espectacular, amb un guió artístic molt potent. Hi ha música, hi ha art, elements dels nostres avantpassats, aigua… És una empresa molt seriosa que fa molts mesos que hi està treballant. Crec que agradarà molt.
En tot el procés per organitzar els Jocs, quins han estat els moments més crítics?
Afortunadament ja els hem deixat enrere. El primer moment crític va ser aconseguir els 15 milions d’euros de finançament de part de l’Estat. La signatura es va rubricar el dia 25 d’abril de 2017 i va ser la garantia definitiva per a la celebració dels Jocs i que la nostra paraula, com a Ajuntament, era vàlida. L’altre moment crític va ser la tardor de 2018 per la conjuntura política que es va viure a Catalunya. La situació política ens va provocar cert vertigen, sobretot perquè estem parlant d’un esdeveniment internacional i el que va passar a Catalunya despertava incertesa. Però la veritat és que haig de dir que la Generalitat de Catalunya, a través de totes les seves conselleries, han fet tot el possible perquè Tarragona pugui celebrar els Jocs. Vull destacar la figura de Quim Nin que, des de Presidència, va fer una feina ingent perquè el projecte territorial dels Jocs Mediterranis hagi tirat endavant. Tots aquests anys han estat de patiment i d’esforç, però ens queden coses molt positives com ara la consecució de l’Anella Mediterrània (m’emociono cada vegada que la visito) o la capacitat que hem tingut com a territori per implicar totes les administracions existents (ajuntaments, diputacions, Generalitat, estat i Unió Europea) en un projecte d’aquestes característiques.
És un èxit de tots?
I tant. L’Ajuntament només té una part del mèrit. Totes les administracions han estat generoses i ha sabut salvar les seves diferències per tirar endavant el projecte. Sense el suport de totes les administracions no tindríem el que ara estem a punt d’inaugurar a Tarragona. Si les administracions s’haguessin quedat amb la idea que això era un tema de Ballesteros no hauríem tirat endavant. Fins i tot la UE ha pujat al carro amb una aportació de 2 milions d’euros que aniran al pressupost operatiu dels dies de competició. Al final estem parlant d’un projecte d’uns 97 milions d’euros en el qual l’Ajuntament ha aportat només uns 15 milions. Amb això li dic tot. El PSC de Tarragona no pot estar més que agraït als diferents governs que ens han ajudat, tant a Catalunya com a Madrid. I també als patrocinadors, és clar, que ens han aportat 15 milions d’euros en total.
Com valora la decisió d’ajornar un any la celebració dels Jocs?
Va ser la decisió més difícil i dura de prendre, conjuntament amb el Comitè Olímpic Internacional, però la més encertada. Des del punt de vista de la salut financera de la ciutat de Tarragona no hi ha cap dubte. Es va estabilitzar la situació política a Espanya a finals de 2016, es van signar els 15 MEUR amb l’Estat la primavera de 2017, els patrocinadors van mantenir-se al seu lloc amb les quantitats compromeses, el govern de Catalunya va poder licitar i adjudicar amb temps les obres del Palau, la Diputació va poder culminar les reformes de les seus… En definitiva, vam prendre una decisió amb totes les administracions perquè la ciutat no fes un esforç encara més gran esperant el compromís de l’Estat i per treballar amb més tranquil·litat i amb més temps. Vam dir que no hipotecaríem la ciutat i ho hem complert.
Un cop s’hagin celebrat els Jocs, la gent pensarà que ha valgut la pena?
Hi haurà una doble lectura. A llarg termini, la ciutat guanya unes instal·lacions que no hauria tingut i que les pròximes generacions hem ser saber aprofitar. Durant els Jocs, espero que despertem autoestima entre la ciutadania. Que estiguem orgullosos de la nostra ciutat i ho ensenyem a tolthom, ja sigui per televisió o explicant-ho nosaltres directament. Crec que en aquest aspecte, tal com va passar amb el reconeixement de la Unesco ara fa uns anys, els Jocs seran un punt d’inflexió per a Tarragona i per al conjunt del territori.