Les persones que tenen un mínim de cultura bíblica saben que aquest llibre forma part de la Bíblia jueva i cristiana, un llibre escrit a finals del segle III aC, més a prop de l’any 200 que del 300. Són els dies de l’hel·lenització del món aleshores conegut, de la consolidació de la «Diàspora», de l’auge de la comunitat jueva d’Alexandria d’Egipte i de la traducció dels textos hebreus al grec en la versió anomenada dels LXX, un moment en què Jerusalem gaudeix d’un estatut polític propi: la ciutat del Temple, vertadera senya d’identitat del judaisme arreu del món, governada teocràticament per un consell d’ancians, que presidia el Gran Sacerdot, responsable davant de l’autoritat reial i de la recaptació dels impostos; és també la seu del governador estranger de torn, el representant del poder polític ocupant. En aquest context, Qohelet (que és un senyor que posseeix una cultura notable, que pot permetre’s el luxe de poder pensar i d’escriure el que pensa, que és un triomfador i que no es veu forçat per l’adversitat ni per l’experiència trista de la malaltia, la pobresa o la desgràcia, sinó que gaudeix de l’estatus d’una persona «justa», és a dir, agradable a Déu), escriu les seves conclusions.
Conec el text des de fa temps, però haig de confessar que m’ha ajudat a redescobrir-lo el llibre del mallorquí Teodor Suau, que porta per títol: «La fidelitat a la terra. Meditacions sobre el llibre de la Bíblia Eclesiastès-Qohelet» (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2017).
Val a dir que el tema del llibre és la qüestió del profit, tal com l’autor escriu a 1,3, immediatament després del títol: «Quin profit pot esperar l’home del seu treball?». L’autor té al davant dels ulls la «Teoria del profit»; però l’observació de la realitat l’ha conduït a comprovar sense possibilitat de dubte que les explicacions aportades per la teoria són «vanes», és a dir, absurdes, impossibles, falses. Per què precisament el profit li sembla tan important, i de quin profit parla? Perquè el profit constitueix el nucli dur de la ideologia religiosa que Q vol desemmascarar i sotmetre a crítica. No cal dir que, segons aquesta ideologia, el «profit» designa el mèrit resultant del compliment de la Llei i de les pràctiques rituals. Q, tanmateix, no s’acontenta a criticar la teoria, sinó que en proposa una altra: la «teoria del DO»; o, dit amb altres paraules, Q es converteix en una crida a ser fidels a la terra de la qual hem sorgit i que som, per tal de trobar un camí possible vers el cel. Llegiu el llibre de la Bíblia i el de Teodor Suau.
