Falta poc més d’un any per renovar els càrrecs electes municipals. Tot i això, els partits polítics ja han posat en marxa en comptador de la precampanya electoral. Aquestes seran unes eleccions diferents, segurament més participatives. L’ambient polític i la conjuntura social podrien fer que, en aquesta ocasió, els alcaldables s’esforcessin una mica més a l’hora de posar en escena i «vendre» el seu projecte municipal. Crec que no hi haurà enquestes ni sondejos que «encertin» en els resultats. Tot estarà en obert fins al darrer moment.
Si bé és cert que en les municipals la qüestió independentista perd força, no podem obviar que és una temàtica que està a la flor de pell en molts electors. Els polítics «veterans» tindran, segurament, algunes dificultats per adaptar-se i adequar els seus plantejaments a la disputa que es lliurarà a les xarxes socials. Avui dia, els partits que no facin ús de les noves tecnologies ho tindran fumut. Però també és cert que els candidats més joves hauran de fer un esforç per captivar el vot «madur», dels que han estat hermètics a l’hora de votar.
Alguns alcaldables es veuran en la necessitat de difuminar els logos del seu partit, ja que, en molts casos, el candidat ven més que la força política que representa. A Tarragona, el cas més evident és el de Rubén Viñuales. El seu carisma, joventut, proximitat, preparació i capacitat per escoltar fan que sigui una bona aposta pel canvi que necessita la ciutat. Però la marca Ciutadans i l’estratègia delineada no agrada a tothom i això podria ser un handicap per a Viñuales.
Per altra banda, Josep Fèlix Ballesteros, que es postula com a (re)candidat, comença a manifestar alguna dificultat a difondre el seu projecte real de ciutat. Els anys (de governació) pesen i comencen a passar factura. Els altres partits ja donen senyals de vida i trien els seus candidats. Molts, però, necessiten entendre que fer d’alcalde i governar és quelcom més que fer rodes de premsa i disposar de cotxe oficial. Potser ara és quan els alcaldables haurien de comprometre’s amb la ciutadania i posar Tarragona on realment es mereix. No estaria malament que el pròxim candidat a ocupar la poltrona del Palau de la plaça de la Font no estigués subjecte als lobbies ni als interessos del partit. El pacte i el compromís haurien de ser, únicament i exclusivament, amb la ciutat i els tarragonins. Queda un any i això, en política, és molt de temps…