Què hi fan «aquests», a la Rambla?

Per . Actualitzat el

Passejar pels carrers i avingudes de Catalunya durant la Diada de Sant Jordi és un goig. És quelcom que sovint no podem explicar amb paraules. No són riuades de gent només per comprar un llibre o una rosa. No, no. És quelcom màgic que es converteix en inexplicable i indesxifrable. Fins i tot per als que no ens agraden les aglomeracions, Sant Jordi és una excepció. Tot el que envolta aquesta Diada em sembla genial i impressionant, faci fred o calor. El que no m’agrada i em genera mal rotllo és l’aprofitament polític de la jornada. La presència d’estands amb insígnes i motius polítics i partidaris em molesten profundament perquè desvirtua l’essència de la diada. Puc entendre que les entitats públiques hi siguin presents, però, honestament, no acabo d’assimilar els fonaments dels polítics per muntar envelats en el dia del llibre.

Em violenta que argumentin que és una bona fórmula per estar més a prop de la gent. No ho nego. Però crec que la millor manera d’apropar-se a la ciutadania és fer polítiques socials, no regalar plantes aromàtiques i roses propagandístiques a les funcionàries municipals. Però el pitjor de tot és que molts dels representants polítics no aprofiten la diada per promoure la lectura i, de retruc, la cultura. Només tenen un objectiu: caçar víctimes, perdó simpatitzants. No és normal que un ajuntament progressista vulgui limitar l’espai dedicat a les llibreries –que haurien de ser les veritables protagonistes de la festa– per permetre que partits polítics sense cap presència parlamentària a Catalunya puguin tenir un espai a la Rambla de Tarragona durant la jornada. Ja veurem què passarà en l’edició de l’any que ve en plena campanya electoral. Tal com van les coses, aviat podríem assistir a la perversa realitat que els llibreters seran una presència testimonial a la Rambla. Però què podem esperar d’un govern municipal que no té un objectiu clar ni un projecte real per a les Biblioteques de Tarragona. M’agradaria veure la regidora de Cultura visitant tots i cadascun els estands presents a la Rambla i transmetent un missatge de promoció de la Cultura i de suport a un sector que, malgrat el milió i mig de llibres venuts, passa per uns moments realment complicats. Potser estaria bé que els polítics i sobretot els governants tinguessin clar que la Cultura és l’únic camí que ens desvia de l’opressió. La resta és folklore i política barata i d’aquesta se’n gasta molt a Tarragona. Molts es preguntàven: «Què hi fan «aquests», a la Rambla?»