El MNAT tanca portes fins al 2021

S’inicia la primera fase de la reforma arquitectònica i museogràfica de la seu central de la plaça del Rei

Per . Actualitzat el

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) comença la setmana vinent la primera fase dels treballs de condicionament i modernització de les instal·lacions museístiques de la seva seu central a la plaça del Rei de la ciutat. Abans del tancament, el pròxim dilluns, el Museu organitza durant aquest cap de setmana 14 i 15 d’abril jornades de portes obertes perquè tothom qui ho desitgi pugui visitar les actuals instal·lacions abans de l’inici de les obres de renovació.

El projecte de reforma del MNAT preveu tres fases a quatre anys. La primera fase, que s’inicia ara i durarà fins al 2020, contempla les obres de condicionament arquitectònic i climatització a càrrec del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes (4.023.000 €), titular de l’equipament, i el trasllat i restauració de les peces exposades, a càrrec de la Generalitat de Catalunya (210.000 €), encarregada de la gestió del Museu. El projecte arquitectònic ha estat redactat pels arquitectes Miquel Orellana i Rubén Las Heras i intervindrà per donar solució a l’actual precarietat en què es troben les instal·lacions i millorar els aspectes de conservació preventiva, accessibilitat i confort per als visitants.

Abans però, s’iniciarà el procés de trasllat de les col·leccions, la major part de les quals serà traslladada temporalment als magatzems del MNAT per a la seva conservació i restauració, mentre una excepcional selecció de peces, especialment representativa de les col·leccions s’exposarà al Tinglado 4, al Moll de Costa del Port de Tarragona. Durant el tancament de l’edifici de la plaça del Rei, el MNAT es trasllada a les instal·lacions del Port per continuar funcionant i donar servei als visitants i, en especial, als escolars.

Sota el nom de ‘Tàrraco/MNAT’, l’exposició de la T4 del Port presentarà una síntesi de la història de Tàrraco amb una selecció excepcional i representativa de les col·leccions museístiques. Algunes d’aquestes peces com les provinents del Teatre romà (dues estàtues de togats i un cuirassat) o les col·leccions de bronze s’estan restaurant actualment al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya per a la seva exposició, que s’inaugurarà el pròxim 16 de juny amb motiu de la celebració dels XVIII Jocs Mediterranis que tindran lloc a la ciutat i altres seus del territori, del 22 de juny a l’1 de juliol del 2018.

Un cop finalitzades les obres de condicionament, el 2020, s’iniciarà la segona fase del projecte de reforma del MNAT que afecta la museografia. El projecte museogràfic, que s’està acabant de redactar actualment, i la seva instal·lació, van a càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat i suposen una inversió aproximada d’1.100.000 €. La nova exposició permanent obrirà al públic el 2021 amb un nou discurs renovat i actual i una museografia moderna i experiencial.

Finalment, la tercera fase concertarà un itinerari conceptual i museogràfic que unirà el MNAT amb el Pretori i les voltes del Circ. Un projecte conjunt amb el Museu d’Història de la Ciutat de l’Ajuntament de Tarragona que té la voluntat de fer d’aquest pol patrimonial, l’epicentre del coneixement del passat romà de Tàrraco i de la romanitat a Catalunya.

La reforma del Museu s’emmarca en el projecte comú de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona de posada en valor del patrimoni romà de la ciutat iniciat el 2015 en aplicació del Pla de Gestió del Patrimoni Mundial de Tàrraco. L’objectiu principal és fer de Tarragona una ciutat de referència en matèria de protecció, conservació i difusió del patrimoni cultural. Un marc operatiu i de gestió basat en la cooperació entre tots els agents implicats en el patrimoni de Tarragona que engloba altres actuacions com les que s’estan portant a terme en el Teatre romà, les Muralles, el Circ i la Part Alta (centre històric) de la ciutat així com la vil·la romana imperial dels Munts a Altafulla.

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

Nascut com a museu provincial, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona és el més antic de Catalunya en la seva especialitat. Es va formar durant la primera meitat del segle XIX, a partir de col·leccions dels segles XVI, XVII i XVIII, tot i que la major part dels fons han estat recuperats en els últims cent cinquanta anys com a conseqüència de la construcció del port modern, de l’extraordinari creixement urbanístic de la ciutat i del seu entorn.

Després de diferents ubicacions i períodes més o menys actius entre els quals hi ha alguns de tancament, el Museu es va consolidar definitivament i va romandre a l’edifici de la plaça de la Font més de cent anys. El 1960 es traslladà a l’edifici que ocupa actualment a la plaça del Rei, edificat de nova planta com a museu, amb la particularitat que al subsòl es conserva un fragment del llenç de la muralla. L’any 1982 la seva gestió va ser transferida a la Generalitat de Catalunya. Des del 2014, el Museu i les seves seus són gestionats per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

El Museu Arqueològic destaca per la seva col·lecció d’època romana, especialment de la Tàrraco del segle II aC fins a la tardorromanitat. Conformada des del segle XVIII a partir d’iniciatives privades i a partir de 1845 en tant que institució pública, la col·lecció del MNAT recull, entre d’altres, la impressionant estatuària del Teatre romà, les restes arquitectòniques del temple d’August i del fòrum provincial, una àmplia mostra dels pedestals i estàtues que decoraven els espais públics de la capital d’Hispània conformant la més excepcional col·lecció epigràfica de la península, així com una diversa mostra d’objectes de la vida quotidiana dels seus habitants, des dels esclaus fins als representants de la família imperial.

D’entre els objectes de la col·lecció podem destacar els mosaics de la Medusa i dels Peixos (aquest darrer de la vil·la de Cal·lípolis de Vila-Seca), la col·lecció de pintures d’una domus de Tàrraco, la Nina d’Ivori trobada a la Necròpolis Paleocristiana, o l’escultura d’Antinous, que forma part de la majestuosa decoració de la Vil·la dels Munts d’Altafulla.