Ser pensionista mai no ha estat fàcil des del punt de vista econòmic, però en els darrers anys s’ha tornat gairebé insostenible. Es calcula que des de l’any 2013, quan el PP va prendre la decisió d’actualitzar l’import anual de les pensions per sota de l’increment del cost de la vida, el pensionista ha perdut una mitjana de 670 euros anuals en termes de capacitat adquisitiva. La gota que ha fet vessar el got, i que els pensionistes d’arreu de l’Estat han portat fins al Tribunal d’Estrasburg, ha estat la minsa revalorització de les pensions del 0,25% anunciada a finals de l’any passat per l’executiu de Rajoy. L’allau de manifestacions a totes les ciutats espanyoles (Tarragona inclosa) ha fet reaccionar el govern de l’Estat, que ara ha presentat uns pressupostos provisionals per al 2018 que, segons el ministre d’Economia, Cristóbal Montoro, beneficiaran uns 4 milions de pensionistes per sobre del 0,25% aprovat per llei. La proposta del PP en any preelectoral i sense el suport explícit de cap formació al Congrés (Ciutadans encara no ho té decidit) arriba tard. La marea dels pensionistes als carrers ja és una realitat. I més encara quan la pujada de les pensions es fa a compte dels pressupostos de l’Estat, sense tocar la malmesa guardiola de les pensions i, el que és més preocupant, sense que de moment ningú no hagi posat sobre la taula una solució per garantir la durabilitat del sistema de la seguretat social.
A Espanya hi ha en l’actualitat prop de 9 milions de pensionistes. Són gent jubilada, exautònoms, persones amb incapacitat permanent, orfes, vidus i vídues… Tots amb dret a viure en unes condicions econòmiques dignes, un fet que a hores d’ara l’Estat espanyol ja no pot garantir perquè hi ha molts pensionistes que malviuen amb pagues que són un autèntic drama. I en els pròxims anys en vindran més. I la població cada vegada viurà més anys, amb el cost econòmic que això representa per a unes arques públiques marcades massa sovint pel tacticisme polític del govern de torn.
Per això és tan important que el pensionista es mobilitzi com ha fet aquestes darreres setmanes. No només per la importància de defensar unes pensions dignes en el present, sinó sobretot per obrir els ulls sobre l’enorme problemàtica que tindrem en un futur no gaire llunyà i que, tot i les advertències de tot arreu, cap gestor públic no s’atreveix a entomar.
