La notícia, la transmet sant Pau: «Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures. Així, doncs, manteniu-vos ferms, i no us deixeu sotmetre altra vegada al jou de l’esclavatge»
(Ga 5,1). I, si és així, seria molt trist que els cristians, als quals van dirigides les paraules anteriors, ni ens n’haguéssim assabentat. Pau parla directament als qui, seduïts per les cadenes, enyoraven la disciplina rigorosa de la Llei de Moisès, però les seves paraules són perfectament extrapolables a qualsevol situació on la seguretat del que està establert amenaça l’aventura i el risc de pensar i de decidir per compte propi.
Amb tot, i tenint en compte les circumstàncies del nostre temps i del nostre país, voldria anar més enllà, i ho faig citant uns versos esfereïdors de Salvador Espriu: «Escolta, Sepharad: els homes no poden ser si no són lliures. Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser si no som lliures. I cridi la veu de tot el poble. <Amén>» (La pell de brau, XXXVIII, 1960).
Cadascú traduirà, si vol, aquesta crida al seu context més o menys immediat, i en farà el pregó pasqual, el d’enguany i el de demà i el de passat-demà. I, amb el poeta, direm: «Nosaltres escoltem les veus del vent per l’alta mar d’espigues»; i acabarem dient: «Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble» (Salvador Espriu, Les cançons d’Ariadna, 1973).
I no digueu mai, si us plau, «no hi ha res a fer»; i, si ho dieu, adoneu-vos, si us plau, que esteu dient que «tot està per fer»; i aquesta és la pàgina en blanc, que emergeix del «sepulcre buit», perquè tothom qui sàpiga escriure, hi escrigui els mots alliberats de la mort. Perquè d’això es tracta, que sapiguem viure com a homes i dones lliures, i d’alliberar els mots de tot allò que els fixen al no-res; o és que hem oblidat que una gran part de la nostra tasca de ressuscitats és «salvar els mots»?
Bona Pasqua!