Plenaris tediosos

Per . Actualitzat el

En més d’una ocasió he pensat que les sessions plenàries dels ajuntaments són una pèrdua de temps. Sobretot si es dediquen a debatre (i a aprovar) mocions que, per dir-ho d’una manera suau, no són ni competència ni d’incumbència municipal. En el passat plenari, vam haver d’aguantar discussions que depenen de la Generalitat o del govern central. És a dir, res a veure amb els ajuntaments. Els més republicans exigien l’excarceració i l’apropament dels presos (polítics) a Catalunya, mentre que els taronges estan convençuts que l’equiparació social dels cossos i forces de seguretat (nacionals i autonòmics) depenen de l’executiu municipal. Aquests en són només dos exemples.

La junta de portaveus està obligada a ser més curosa a l’hora de triar els assumptes que s’han de debatre als plenaris. Si ho fes, de ben segur que les mocions no superarien la desena i els plenaris no serien tan avorrits ni tan poc eficaços. Potser s’hauria de repensar l’interès que suscita la discussió plenària entre la ciutadania, sobretot atenent que s’emet per la ràdio municipal. És obvi que aquest tedi, a part de no aportar res útil a la ciutat, només contribueix a la pèrdua d’audiència de l’emissora i a la credibilitat dels representants públics. Per evitar això, els regidors haurien de treballar molt més els dossiers que s’han de sot–metre a debat, evitant així que els plenaris esdevinguin un pati de col·legi o les xerrades típiques d’un campionat de petanca. A veure si el pròxim plenari és, com a mínim, més productiu.