‘Homes i bèsties’, la nova mostra d’art africà del Synachy’s Touch

Per . Actualitzat el

La relació entre els homes i el seu entorn a l’Àfrica és molt diferent del que tenim els europeus i, en general, el món occidental. Peter Asuzu, historiador i propietari de la botiga i galeria d’art africà Synachy’s Touch, ens apropa una manera d’entendre el món, per a molts, desconeguda, amb l’exposició ‘Homes i bèsties’. Lluny de l’explotació que fem de la natura, a l’Àfrica, «quan matem un animal per menjar, primer demanem permís i després li donem les gràcies», explica en Peter, envoltat de les màscares zoomorfes que conformen la mostra.

Per entendre aquests costums cal que ens endinsem en el camp metafísic. «A l’Àfrica tenim dues vides: l’espiritual i la natural, i totes dues les vivim al mateix temps», comenta l’historiador, especificant que l’espiritual és la que inclou les persones, els avantpassats i els déus. «Un africà viu per tenir una bona mort, però el més irònic és que per tenir una bona mort has de viure bé». I aquí és on entra en joc la vida natural: «com tractem els animals i la resta d’elements que els envolten». A l’Àfrica, on va néixer el Peter, molts d’aquests animals són sagrats en una vila i, en canvi, en una altra ja no ho són. «Al meu poble, les serps pitó eren animals sagrats, per això passejaven tranquil·les i entraven a les cases i ningú no els feia cap mal. Al poble del costat, en canvi, no s’hi apropaven perquè allí els animals sagrats eren els esquirols i, si n’enxampaven una, se la menjaven», diu rient. L’anècdota resumeix la primera sentència citada que entén la natura com una font de recursos limitada que s’ha de respectar. Un altre exemple d’aquest mantra el trobem en el naixement d’un nadó a Nigèria: «la família li fa una màscara i planta dos arbres perquè existeix la creença que una persona, durant la seva vida, tallarà dos arbres i així  garanteixen que no s’acabin els arbres».

Per aquest motiu, quan un europeu li diu al Peter que fer unes sabates de pell és cruel, ell li recorda que els rius del sud de Nigèria eren uns espais verges plens de natura fins que es van dedicar a treure’n petroli. El mateix petroli que serveix per fer els productes de polipell.

Entre les joies que es poden trobar a la mostra, destaquen uns lleopards de bronze de la cultura Benin treballats amb la tècnica de cera perduda, una màscara animal de la cultura Guro que encara conserva els colors, altres de la Bete que formen una metamorfosi entre animal i persona; i una màscara Baule de les més grans que ha trobat en Peter en els seus viatges.