Jocs Mediterranis, quanta (in)cultura

Per . Actualitzat el

Per més que ho intenti no soc capaç d’entendre què està passant amb els Jocs Mediterranis de Tarragona. Falten quatre mesos per a la seva inauguració i només es respira l’ambient olímpic al despatx dels seus organitzadors i entre els voluntaris. La resta de la ciutadania continua preguntant si es faran i si estaran revestits de l’èxit que apregona l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. És cert que desconec com s’organitzen unes olimpíades, encara que siguin de tercera o quarta categoria. No obstant això, i després dels precedents que hi ha, crec que la comunicació i els terminis haurien de ser la gran preocupació de qui té la responsabilitat de posar en escena l’esdeveniment esportiu més important celebrat mai a Tarragona. No és admissible que tan sols quatre mesos abans, les incògnites sorgeixin amb naturalitat i siguin encarades amb normalitat. Els diners poden condicionar el Tarragona 2018, però s’espera que la creativitat, la imaginació i l’esma siguin ingredients imprescindibles en aquesta «aventura» esportiva. Jo proposo més transparència i una comunicació oberta i sincera. Cal explicar a la població què s’està fent, de quina manera i amb quins diners. La gent no pot comptar només per fer caixa i audiència. Es mereix explicacions i, sobretot, que li diguin la veritat.

La dimissió de la «dama de ferro» del govern de Ballesteros de la coordinació cultural del Tarragona 2018 és preocupant. Encara que Bego Floria intenti desdramatitzar-ho i que Javier Villamayor estigui capficat a no alimentar polèmiques, el cert és que les discrepàncies internes són més que moltes. Només cal parar l’orella per adonar-se del descontrol existent amb relació al projecte cultural. Tot i que Magí Seritjol té més adeptes a Madrid que Hèctor de la Salut, el cert és que cap dels projectes que van presentar acaben de fer el pes a la «taula d’avaluació». Potser per aquest motiu, el comissionat dels Jocs va demanar ajuda al Ministeri de Cultura i a l’empresa que s’encarregarà de la inauguració i la clausura olímpiques. El projecte de Seritjol era «massa» Tàrraco Viva mentre que el de l’Hèctor s’assemblava excessivament al programa de San Sebastián, capital de la Cultura. A hores d’ara, no se sap ben bé si tindrem un programa cultural exclusiu per a unes olimpíades o un programa d’actes més adequat a una temporada cultural. És trist que en una ciutat de 130.000 habitants, amb la col·laboració de les altres subseus, no hi hagi un tarragoní capaç d’elaborar un projecte exclusiu, digne i atractiu per presentar al món durant uns jocs. És realment preocupant. Espero i desitjo que el «bon rotllo» existent entre l’organització del Tarragona 2018 i el Ministeri de Cultura no acabi sent un 155 a la tradició, la cultura i els valors mediterranis. El programa cultural haurà de tenir pinzellades que identifiquin les particularitats de les subseus i de Tarragona com a patrimoni mundial. Agraïm tota la col·laboració del Ministeri de Cultura, però hem de defensar, sempre, la Mediterrània, el somni de l’aigua i les pedres i evitar que s’espanyolitzi més del compte una oportunitat única per defensar la «marca Tarragona». Ho té clar això el regidor del PP José Luis Martin, el nou coordinador cultural dels Jocs?