Un veritable despropòsit

Per . Actualitzat el

No trobo les paraules adequades per qualificar l’atzucac en què es troba la política catalana. No puc entendre què estan fent els nostres representants polítics i tinc dificultats per comprendre el paper dels magistrats del Tribunal Constitucional que se suposa que haurien de ser l’àrbitre i no actuar com a part implicada. No m’agrada en absolut la imatge que s’està donant de la política catalana. Com a guió d’una pel·lícula està força bé, perquè la realitat supera amb escreix la ficció, però no em sembla que el nostre futur s’embarranqui en la presa de possessió de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. És obvi que no estic satisfet amb la postura desafiant i provocadora del govern central. Lamento que ningú decideixi asseure’s i pensar en els interessos de la ciutadania. Tot això ja s’arrossega des de fa massa temps. Cada dia que passa, la nostra democràcia s’afebleix i el 155 guanya més força i personalitat. Tot plegat és penós i en alguns casos ratlla el ridícul. És un despropòsit. Em temo que aviat l’article que ha vingut a dinamitzar les nostres institucions es veurà amb normalitat i conviurà impunement i naturalment a Catalunya, donant poder al bloc constitucionalista que aposta per la centralització de l’estat. Carles Puigdemont és el president legítim de Catalunya, d’això no en tinc dubtes, però entenc que aquest desafiament i l’enfrontament amb les institucions judicials seran infructuosos. L’estat no tindrà miraments a l’hora de fer actuar tota la seva força (i si s’escau violència) contra els catalans i de fer servir la justícia (sobretot el Tribunal Constitucional), el seu braç armat. La decisió del president del Parlament d’ajornar el ple d’investidura és el símbol de la resistència política i ho trobo encertat. La solució implica buscar fissures en la llei capaces de marejar el govern de l’estat i posar en evidència els seus tics poc democràtics. Insisteixo que aquesta batalla només es guanyarà al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats. Hem de tenir una veu potent a Madrid per defensar els nostres interessos com a poble. Cas contrari, l’esforç serà ingloriós. La incertesa i la improvisació són els pitjors enemics de la política, sobretot si el que pretenem és sortir de l’atzucac en què ens trobem. Aquest desconcert no afavoreix cap de les parts i encara menys el país. Necessitem normalitat i tranquil·litat i no continuar amb un guió amb un final en obert. Una convocatòria electoral és el que menys ens convé…