Corrents cap al metge

Per . Actualitzat el

Cada hivern passa el mateix. Malgrat les campanyes preventives de vacunació que s’impulsen a la tardor, en les quals l’administració gasta molts diners, la grip arriba de sobte i provoca una allau de visites espontànies als serveis d’urgències d’arreu del país.
No deixa de ser curiosa la reacció que la grip provoca en la nostra societat. Tots sabem que no existeix cap medicament que la curi. Tots en coneixem els símptomes i la tenim clarament identificada. Tothom sap que és una malaltia que, en condicions normals, es cura sola al cap d’uns 10 dies i que, com a molt, podem alleugerir-ne els símptomes a base de repòs, analgèsics i antitèrmics. Malgrat això, a la mínima que detectem unes dècimes de febre anem corrent a urgències. I llavors passa el que passa. Màxima afluència de persones als CAP i als hospitals, hores a les sales d’espera i una indignant sensació de saturació en un sistema sanitari que, si apliquéssim la lògica, hauria d’estar reservat per a les persones que sí que es poden veure greument perjudicades per la contracció de la grip (gent gran, malalts crònics respiratoris, dones embarassades, etc.).
Afortunadament tenim un sistema sanitari públic que atén a tothom. Però això no vol dir que els recursos, ni humans ni tècnics, siguin infinits. Per això aquests dies s’ha de demanar comprensió i respecte per la feina que fan els professionals sanitaris i alhora recordar que si el sistema es col·lapsa, en bona mesura, és perquè no tothom qui té la grip ha d’anar corrents cap al metge.