Malalties d’hivern

Durant aquesta època de fred passem més temps dins d’espais tancats i menys ventilats, la qual cosa afavoreix que les mucoses es ressequin i augmenti el risc d’infecció

Per . Actualitzat el

Moltes persones pateixen o patiran algun procés víric durant els mesos d’hivern, ja que les baixes temperatures afavoreixen la propagació d’aquestes malalties. Els mocs estan a l’ordre del dia durant aquest període de l’any i, moltes vegades, confonem els símptomes de dues patologies que poden semblar-se però que no tenen res a veure: la grip i el refredat. És època de refredats i cal estar preparats.

Marta Ruiz, metgessa de família de la Xarxa de Santa Tecla, explica que ara és temps propici per als refredats. «Cal tenir en compte que els nens en edat escolar, que són transmissors en potència del virus del refredat, poden arribar a patir entre 6 i 8 processos catarrals al llarg de l’any i és fàcil que l’encomanin als adults que tenen a la vora; de fet, la major part de la població pot patir durant l’hivern un refredat».

D’altra banda, explica la doctora, «per aquesta època i a causa del fred,  l’ambient a les cases està tancat i és menys humit, la qual cosa resseca les mucoses i ens fa més vulnerables a l’atac dels virus del refredat». Per tant, el perill de les baixes temperatures no és tant pel contrast tèrmic –sortir i entrar de llocs climatitzats– com per aquest ambient més sec que afecta les mucoses i ens fa més vulnerables a patir un constipat de vies altes.

Hi ha més de 200 espècies de virus que poden fer que ens refredem, tot i que el que ens afecta ara principalment és el rinovirus, agent causal del refredat comú. Quins són els seus símptomes? «Normalment els símptomes són degoteig nasal, una mica de mal de cap, una mica de mal de gola, esternuts i febre lleugera, menys de 38 graus, generalment cap al vespre… en definitiva, un quadre lleu de malestar general que no s’ha de confondre amb el de la grip».

Refredat vs grip
Precisament ara que ens trobem en plena campanya de vacunació contra la grip –la qual no ha arribat encara al seu punt més àlgid– convé recordar que aquesta afecció acostuma a produir un mal de cap més intens, molta fatiga i febre alta ja des de primera hora del dia, que pot superar els 38 graus (vegeu taula).

És important distingir aquests dos quadres, ja que en el primer cas, el del refredat, no és necessari acudir al metge. «Per a un refredat o constipat de vies altes no hi ha cap tractament específic, tan sols podem atacar els símptomes», recorda la doctora Ruiz, «per tant, una persona jove i sana que presenta un quadre de refredat, l’ideal és beure molts líquids per fluïdificar els mocs, descansar i prendre paracetamol i ibuprofèn. Cal recordar que un procés com aquest dura com a mínim una setmana, i anar al metge no ajudarà a fer desaparèixer els símptomes abans d’hora».

En el cas de la grip és diferent i sí que és necessari acudir al metge per evitar complicacions, sobretot en el cas de persones grans o malalts crònics. A diferència del refredat, que no sol presentar més complicacions, la grip pot representar un risc per a alguns col·lectius com ara les persones amb malalties respiratòries cròniques o gent gran amb altres malalties associades.
«De tota manera, si un refredat víric es complica perquè se sobreinfecta, dura més del previst, els mocs es fan més espessos, apareix més febre… aleshores cal anar al metge per evitar que desemboqui en procés bronquial».

Prevenció
El virus del refredat es propaga a través de l’aire i del contacte, per tant, com a prevenció, és recomanable rentar-se les mans sovint si estem refredats, si esternudem o si treballem amb nens, en una escola, o a casa si tenim nens que estan refredats,  procurar no esternudar a prop d’altres persones, no reutilitzar els mocadors, beure molts líquids i alimentar-se molt bé per estar forts per fer front a aquests quadres».

Medicació
En aquest punt també convé parlar de la medicació, o més ben dit, de l’automedicació, que no és gens recomanable i que fins i tot pot ser perillosa. «Estem fent servir un percentatge d’antibiòtics més alt del que és recomanable i amb això creem gèrmens més resistents. D’altra banda, un antibiòtic mal utilitzat pot ser perjudicial, ja que destrueix la flora bacteriana i pot generar malestar. Una altra ocasió en què ens automediquem sovint és amb els tractaments nasals de llarga durada que porten substàncies que alleugereixen els símptomes de degoteig nasal però que poden afavorir la cronificació del problema. El millor en aquest cas són els rentats nasals amb sèrum i humidificar bé la casa, sobretot les habitacions dels infants».