En Daniel Garcia té 17 anys i vol ser biòleg. Als 9 anys va ser diagnosticat de Trastorn del Dèficit d’Atenció o Hiperactivitat, el conegut TDA-H, i des d’aleshores ha posat nom a allò que li passa. «Em distrec amb coses amb les quals la gent normal no es distrauria, i això afecta la meva vida diària». Amb aquesta naturalitat en Daniel ens explica què significa viure amb aquest trastorn i com l’han ajudat a gestionar-lo des de l’Associació Provincial de pares i mares amb fills amb dèficit d’atenció amb hiperactivitat o sense (APYDA) de Tarragona.
Quedar-se embadalit mirant un rellotge de paret o una finestra com si es tractés d’una pantalla de televisió i desconnectar del que passa al seu voltant és una de les moltes situacions que ha de viure una persona com en Daniel. Aquesta situació afecta el seu dia a dia, sobretot els estudis, però, per sort, un tractament i un control adequats poden ajudar molt a minimitzar aquests moments de desconnexió.
Des dels 10 anys assisteix regularment a APYDA, on participa en tallers i activitats de grup amb altres nois i noies que estan en la mateixa situació. «Venir a l’associació ajuda molt, perquè coneixes gent que està com tu i et sents identificat…». Quan li preguntem com veu el seu futur, surt la vena pessimista, «encara no el veig perquè està tapat. Soc molt insegur i això em fa dubtar de tot, però espero estar preparat pel que vingui.»
Però, just al seu costat, el psicopedagog del centre, Alfred Olivart, no s’està de recordar-li «però si tu vols ser biòleg i també has iniciat un nou repte com és el Batxillerat científic, un dels més difícils que hi ha, amb la seva adaptació curricular!». «Sí, m’agradaria fer alguna cosa relacionada amb els animals», afirma aleshores en Daniel, «i espero poder-ho arribar a fer».
La confiança en un mateix i la percepció que els altres tenen d’aquests infants i joves els condiciona molt el seu dia a dia. «M’agradaria que la gent no jutgés tan ràpidament quan una persona reacciona amb impulsivitat perquè segurament vol dir que allí hi ha un problema», afirma en Daniel.
El TDAH
«L’infant amb TDA-H té moltes dificultats, si no incapacitat, per autogestionar-se i sol ser molt actiu i impulsiu. La impulsivitat es tradueix en actuar abans de pensar, sense filtres selectius, cosa que els causa molts problemes en la seva vida diària», explica el psicopedagog, «perquè no tenen regulació emocional, sobretot de les emocions negatives». També els costa molt concentrar-se en tasques que no siguin molt concretes, especialment en l’estudi.
Fa dos anys, explica Olivart, la Generalitat de Catalunya va posar en marxa una guia metodològica sobre com cal intervenir en cas de nens amb TDA-H, que recull pautes perquè els professionals tinguin eines per gestionar aquests casos. «Fan falta aquestes eines perquè no és fàcil per als docents abordar aquesta realitat. Com a mestre, puc garantir que des del sistema públic s’atén aquests nens des de molt petits, des dels 3 anys ja se’ls fa el seguiment, tot i que no se’ls pot diagnosticar fins als set. A més, no pot fer-ho qualsevol… ho ha de fer un neuropediatre o psiquiatre infantil, ja que cal seguir un seguit de passos que no es poden realitzar ni des de l’atenció primària, ni des de l’escola
Aquest diagnòstic específic du implícit un tractament multidisciplinari: el farmacològic, que afavoreix la connectivitat neuronal i al voltant del qual el qual hi ha molts falsos mites; escolar (pla metodològic) i psicopedagògic (per treballar tècniques d’atenció sostinguda i selectiva, memòria, habilitats afectives, emocionals, d’estudi…).
APYDA
L’any 2002 naixia a Tarragona l’Associació provincial de pares i mares amb fills amb dèficit d’atenció amb hiperactivitat o sense (APYDA) amb l’objectiu d’oferir informació, recursos, assessorament i suport als afectats pel TDA-H i a les seves famílies. M. Jesús Tapia, presidenta de l’entitat, assegura que «les famílies venen molt angoixades, passen per un procés de dol, ja que ho viuen com una pèrdua. Nosaltres els ajudem a reconduir la situació, els expliquem ben bé què és el trastorn i els diem que tenen a l’abast les eines per ajudar el seu fill». I és que si es fa un correcte reconeixement i un tractament precoç de la malaltia es poden evitar problemes com la disminució del rendiment acadèmic, l’abandonament escolar, la inadaptació social i el trastorn emocional.
Amb l’objectiu d’oferir aquestes eines als infants i les seves famílies l’entitat organitza, amb l’assessorament del psicopedagog Alfred Olivart i la psicòloga Núria Voltas, diferents activitats i serveis com tallers d’habilitats socials i intel·ligència emocional (autoestima, resolució de conflictes…) però també tallers de suport escolar en les diferents etapes: infantil, primària i ESO; tècniques d’estudi, organització de l’agenda, psicopedagogia de la lectoescriptura i habilitats matemàtiques; taller de desfogament emocional,… «Amb aquestes activitats el que volem és oferir eines i estratègies a les famílies per gestionar el dia a dia, perquè sabem que aquesta malaltia pot ser devastadora. Per això també oferim tallers per a pares», afirma Tapia.
L’entitat, que es nodreix amb les quotes dels seus socis gairebé en exclusiva, disposa també de l’assessorament d’un psiquiatre de referència en els casos que sigui necessari.