Tot i que els somriures tenen connotacions negatives per aquells que ho denuncien tot, de moment diria que encara no estan prohibits. Els somriures no seran mai complets mentre tinguem la nostra gent a la presó, però deixeu-me que avui em fixi en allò que em fa somriure a mi i a una pila de gent més, però no gens, com és natural, als que provoquen els somriures.
Em permeto un somriure discret i cautelós quan el jutge belga demana tot de detalls al govern espanyol sobre el tractament als acusats i als presos a Espanya. Que això forma part del protocol en una sol·licitud d’extradició? D’acord, però als que sabem que en la declaració dels que són a la presó s’hi han saltat un fotimer de normes i de lleis, no deixa de fer-nos gràcia perquè… potser la fiscalia belga ens està donant la raó?
Les mentides i les acusacions de «mentiders» en tot el procés han circulat en ambdós sentits. Cada banda deu saber què és mentida i què no i normalment aquí s’acaba, oi? Però s’ha d’anar amb compte amb segons a qui s’està implicant en una mentida. Rússia pregunta i insisteix a saber d’on ha tret Espanya la informació segons la qual l’espionatge rus estava implicat en l’1-O. No sé si ja els han donat resposta o encara l’estan buscant i no és que vulgui tenir com aliats els russos, però, si més no, la reclamació em fa somriure. Amb tot, jo també espero la resposta. Amplio el somriure que em provoca Rússia quan veig que en el nou programa al Regne Unit de la cadena Rússia Today, Alex Salmond, ex-primer ministre d’Escòcia, partidari de la seva independència, entrevista el president Puigdemont. I quina bona idea va tenir la meitat del nostre govern legítim d’anar a passar uns dies a Bèlgica! Quines entrevistes i quina visibilitat tindria ara el procés si el govern sencer fos a la presó?
El ministre d’Exteriors d’Espanya també em fa somriure cada vegada que el veig i, si us plau, que ningú pensi que és pel seu sensacional tupè. Ja van tres vegades que li sento dir que les garrotades de l’1-O s’han sobrevalorat, que en realitat només quatre persones van necessitar assistència sanitària. I l’entrevistador, davant les imatges, al·lucinat, li pregunta si és que a ell el fan anar per tot el món a dir que tot està bé a Espanya. L’altre dia va dir una altra frase interessant: «La presó on anirà Puigdemont està molt ben condicionada i té totes les comoditats, que ja les voldrien molts per casa seva». A banda que és un acudit molt dolent, ministre Dastis, una pregunta: el posaran directament a la presó al nostre President quan l’extradeixin o el deixaran declarar, ni que sigui mentre la jutgessa es mira el mòbil? Que no ens enganyin: la separació de poders ha mort. Visca l’absolutisme!
I ja no he pogut reprimir la rialla amb la brometa que li han fet dos humoristes russos a la Cospedal, fent-li creure que Puigdemont és un espia rus. Ja pot anar dient ella que va malpensar quan la van trucar i de seguida va deixar de parlar i bla, bla, bla, bla,… que segons la conversa, jo diria que hi estava molt interessada. Ai, Lola, Lola, que vagis donant conversa a desconeguts que et truquen per telèfon no diu gaire per la ministra de Defensa d’Espanya.
Sort en tenim de les imatges i dels àudios en aquest calvari nostre. Les imatges i els àudios—la majoria– demostren la veritat i alguna vegada fins i tot ens fan somriure.
