El sector serveis, amb 254.000 llocs de treball, lidera l’ocupació a la província

Malgrat la millora, les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre segueixen lluny dels nivells d’ocupació anteriors a la crisi econòmica

Per . Actualitzat el

 

El tercer trimestre de l’any tanca amb uns resultats poc esperançadors per a l’economia tarragonina, tot i el descens que pateix la taxa d’atur. Segons l’Enquesta de Població Activa, la població activa baixa i se situa en les 390.000 persones. Això es tradueix en una caiguda d’unes 8.000 persones menys en edat de treballar respecte al trimestre passat i unes 3.000 menys que el tercer trimestre de l’any passat. Aquest fet, lligat al creixement poblacional de majors de 16 anys, fa que creixi la població inactiva, que inclou estudiants, jubilats i pensionistes, persones que fan feines de la llar no remunerades o discapacitats permanents. En total, aquest sector de la població frega les 260.000 persones, és a dir, prop d’un 40% de la població en edat de treballar.

Malgrat tot, la taxa d’ocupació es manté en el 52% del trimestre anterior i puja un punt i mig en termes interanuals. La de l’atur baixa substancialment respecte al tercer trimestre de l’any 2016 i passa del 18,1% al 13,5%. Una caiguda que ja es va començar a fer palesa durant el passat exercici d’aquest any, en què es va situar en el 15%. Amb tot, encara estem lluny dels nivells d’atur d’abans de la crisi, ja que en el tercer trimestre del 2007 la taxa d’atur era del 5,8% i la d’ocupació, del 59,4%. Més a tocar estan els índexs del penúltim exercici del 2008, quan els efectes de la bombolla immobiliària ja començaven a fer trontollar l’economia i quan la taxa d’atur va pujar fins al 10,1% i la d’ocupació va caure al 56,2%.

A hores d’ara, la població desocupada de la província arriba a les 52.700 persones, una xifra que millora la del trimestre anterior quan es van fregar els 60.000 aturats. Molt pitjor estava la situació fa un any amb 71.300 persones sense feina, segons l’EPA. Malgrat tot, la població activa també era superior a l’actual, sobretot durant el trimestre passat. Això fa que quan parlem d’ocupació, la variació trimestral d’enguany hagi estat negativa, ja que dels 338.800 ocupats del segon trimestre s’ha passat als 337.900 d’ara. A més a més, cal tenir en compte que el nombre de desocupats que busquen feina per primera vegada també ha baixat i ha passat dels 6.700 als 5.400 en tres mesos, entenent així que creixen els aturats reincidents. Cal recordar que a finals de 2007, la població desocupada de la província voltava les 23.500 persones enfront dels 380.500 ocupats.

Per sectors, els serveis són els que acumulen un major nombre de població activa de la província, amb unes 254.000 persones. La segueix la indústria, amb unes 62.000 persones, la construcció amb 29.000 i l’agricultura amb 16.000. Aquest desequilibri entre els sectors es fa més evident si ens fixem en la població activa del tercer trimestre del 2007. Llavors el sector serveis sobrepassava, per poc, les 225.000 persones i la construcció i la indústria estaven més equilibrades, amb uns 79.000 i uns 74.000 respectivament. L’agricultura se situava en unes 19 mil persones.

 

El pagament de les pensions, insostenible

A principis d’any, ens fèiem ressò que la població activa de Tarragona havia caigut fins a mínims històrics durant el darrer trimestre de 2016. Feia més d’una dècada que el nombre de persones en edat de treballar no se situava per sota de les 380.000 persones al territori. Aquest fet és molt significatiu perquè la població activa ocupada és l’encarregada d’equilibrar les balances de la Tresoreria de la Seguretat Social.

Segons la majoria dels experts, un sistema de repartiment està sanejat financerament i és sostenible en el temps quan la taxa de dependència està al voltant de 2,5 cotitzants per cada pensionista; i es parla de condicions òptimes de viabilitat financera a partir d’una taxa de 3.

Si ens fixem en el territori, veurem que la xifra de jubilats, retirats i pensionistes frega ja les 137.000 persones. A aquests els cal sumar els més de 15.000 incapacitats permanents i part de la població desocupada, la que percep subsidi d’atur. Si bé aquesta darrera xifra no està desglossada a l’EPA, sí que podem fer la proporció entre els més de 150.000 pensionistes i incapacitats permanents i els 337.900 ocupats.

El resultat és que, tot i que fa més de deu anys de l’esclat de la crisi, la taxa de dependència és de 2,25 cotitzants per cada pensionista i sense comptabilitzar tots aquells tarragonins que estan rebent prestació d’atur.

Perquè ens fem una idea, el tercer trimestre del 2007, els pensionistes i incapacitats permanents del territori no arribaven a les 130.000 persones (20.000 menys que ara) i els ocupats superaven els 380.000 (42.000 més que ara). En aquell escenari de fa més d’una dècada, la taxa de dependència del 2,92%, molt pròxima al 3% de què parlen els experts quan fan referència a la viabilitat financera.

Més de deu anys després, les reformes laborals de PSOE i PP s’han demostrat inútils per resoldre el desequilibri existent.