Els quatre genets de l’apocalipsi

Per . Actualitzat el

Els quatre genets de l’Apocalipsi cavalquen en direcció a Catalunya. Tenen un nom diferent, però estan disposats a sembrar el terror entre nosaltres. Van armats amb el 155 en forma de llança i venen per punxar tot allò que els molesta: la Generalitat, els Mossos, els mitjans públics de comunicació… Tindran prou llances per poder fer acuradament la seva feina? A la dreta del capitost, el Ciutadà a qui no li va anar gaire bé el català a les nostres escoles, ven el seu poble per una engruna de poder i per dues, potser vendria la seva mare.

A l’esquerra –per posar un nom a una posició que no representa– aquell que va dir «no es no» i ara diu «sí a todo» perquè… no fos cas que el tornessin a descavalcar; quants catalans amb el mateix cognom que ell no es deuen estar avergonyint d’aquesta coincidència! El quart genet és el braç armat del govern espanyol, una dona. Esgrimeix un somriure pervers quan explica toooot el que ens passarà. Quina llàstima que el perruquer no li acabi d’encertar el pentinat i ella ho faci pagar a Catalunya! I quina llàstima que les dones tinguem tan poca quota de poder i per una vegada que en tenim estiguem tan mal representades! Em deixo pel final el líder indiscutible de l’escamot. Cap del govern de les mentides que nega veritats evidents, del govern de la corrupció infinita, del govern a qui la fiscalia «se lo afina», del govern que l’any 2010 va fer que Catalunya deixés de creure en la Constitució. És el govern que vol restablir, diu, l’imperi de la llei. Pagarà aquest govern per tants delictes? Crec que tard o d’hora, sí. Així ho espero. Pagaran els còmplices del govern pel crim que es vol cometre a Catalunya? També ho espero.

Hi ha temps per al diàleg va dir, content, no sé qui a Europa. Potser si fóssim al Regne Unit… Ai, el nord sempre és diferent del sud! Això pensava fins diumenge passat. A Itàlia, les regions del Vèneto i la Llombardia, ambdues al nord del sud –com nosaltres, no?– han fet un referèndum per independitzar-se del govern central italià. I no els han pegat ni res! I han tret majoria i diu Roma que està disposada a parlar si això és el que desitgen. Però, que desgraciats som els catalans! Amb aquest afany congènit, genètic, adquirit i mantingut d’independència i hem hagut d’anar a caure a Espanya.

I què farem? Deixarem que els genets amb les seves llances ens ho punxin tot? Jo només contemplo dues opcions. Aixecar una fortalesa d’obra per defensar-nos –que crec que no tindrem temps– o també, parlant de fortalesa, fer més compacta la que fa temps que exhibim: la nostra fortalesa moral i pacífica que estic convençuda que mou muntanyes. El que no sé és si també obre presons, que és un detall que ara mateix m’interessa molt. Perquè de moment hi tenim els Jordis, però ja és del domini públic que la querella contra Puigdemont està preparada i no trigarà en arribar. I si als Jordis els han empresonat per sedició, contra el president es parla de delicte de rebel·lió. I quin argot tan elegant gasten jutges i fiscals espanyols, no? Ja devien tenir ganes de desenterrar tan belles paraules del fons del bagul de les lleis perquè em sembla que des del segle XVIII no n’havien tingut ocasió. Em pregunto: si tot això passa sense haver declarat la independència, o amb la Declaració suspesa que deu ser el mateix, quins serien els càrrecs i les sentències a aplicar si ja fóssim formalment independents?

President Puidemont, l’altre dia et demanava prudència, eficàcia i astúcia. Semblava que el món i sobretot Europa advocava perquè no fessis un pas en fals i donessis temps. No el vas fer i vas donar temps, però l’adversari ha fet molts passos més per esclafar-nos i Europa no ha mogut ni un dit i només s’omple la boca de Constitució i legalitat per defensar-lo. Per si de cas eren les meves paraules les que t’impedien declarar la independència, les enretiro ara mateix, però si us plau, anem a totes d’una vegada i aixeca la suspensió, que mentre siguem una regió d’Espanya, ens amenacen les llances. I nosaltres no tenim cavalls, però som una multitud armada de serenitat, pacifisme i bona fe.