Puigdemont aposta per una independència en diferit

Puigdemont fa «un gest de responsabilitat» i dona un temps per al diàleg amb l’Estat Espanyol

Per . Actualitzat el

L’anunci de la independència de Catalunya haurà d’esperar. El president Carles Puigdemont, després de les nombroses trucades de màxims mandataris europeus instant-lo a no fer efectiva la Declaració Unilateral d’Independència (DUI), ha decidit donar un marge de temps i obrir-se novament al diàleg amb l’Estat espanyol per tal de trobar una sortida «sense tensió» a la futura republicana catalana. «Creiem fermament que el moment demana una desescalada de la tensió. Catalunya mereix ser un estat independent, tal com va mostrar el referèndum de l’1-0. I aquest és el meu compromís com a president. Però cal entendre els crits de diàleg que ens arriben d’Europa. Tothom ens ha demanat que obrim un temps per reflexionar i intentar obrir un diàleg amb l’Estat espanyol. I aquestes veus han de ser escoltades» va dir el president català com a colofó a la seva compareixença a la cambra catalana. «A les empreses i als actors econòmics, a la població i a les forces polítiques els demano que rebaixem la tensió i que continuïn treballant pel país».

Puigdemont no ha donat un marge de temps concret per a declarar la independència ni per tancar processos de diàleg amb l’Estat i organismes europeus, però va insistir en les crítiques a la gestió que des dels organismes de Madrid s’ha fet durant les darreres dècades, «i en especial durant els darrers set anys, els pitjors des de la mort de Franco».

El president de la Generalitat va comparèixer davant del poble de Catalunya i davant de tot el món que segueix des de fa setmanes l’actualitat política del nostre país i la seva relació amb l’Estat Espanyol. «Catalunya és un afer europeu», va començar dient el president català abans d’anunciar que «m’adreço al conjunt de la població, a tots els que s’han mobilitzat aquestes setmanes i als que no. Tots plegats fem un sol poble i hem de seguir plegats, passi el que passi. La manera d’avançar no pot ser cap altra que amb el respecte i la pau».

«Aquestes darreres hores i dies se m’han adreçat moltes persones per dir-me què havia de fer o deixar de fer. En cadascun d’ells he trobat raons fonamentades. Els ho agraeixo», va afegir el president català abans de dir que «el que els exposaré avui no és una posició personal ni una dèria de ningú. És una voluntat d’un govern que ha tirat endavant un referèndum. Som aquí perquè l’1 d’octubre Catalunya va celebrar el referèndum d’autodeterminació Des de les 8 del matí fins a les 8 del vespre la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van colpejar persones que volien votar. L’objectiu no era només decomissar urnes i paperetes, l’objectiu era crear por perquè la gent es quedés a casa. Però els responsables polítics d’aquesta actuació no van sortir-se amb la seva». Puigdemont va afegir que «més de dos milions de persones van votar. Van poder votar perquè van vèncer la por i perquè van trobar urnes, sobres, paperetes, taules constituïdes i cens operatiu. No van poder impedir el referèndum, ni durant la jornada ni les setmanes abans. El tancament de webs, les violacions de la correspondència, les escoltes telefòniques, les detencions d’alts càrrecs de la Generalitat… res d’això va impedir el referèndum».

Puigdemont va voler agrair a les persones que van fer possible la celebració del referèndum i va tenir una menció especial per a les persones que van resultar ferides. «Com a president de Catalunya soc conscient que hi ha molta gent preocupada, neguitosa pel que pot passar. Els vull tranquil·litzar», va vetllar el president.

El repàs històric

«Som on som. Avui que molta gent que ens escolta d’arreu del món. Des de la mort de Franco Catalunya ha contribuït tant com el que més a la modernització i a l’estabilitat de l’Estat espanyol. Vam creure que la constitució de 1978 podia va ser un bon punt de partida per a l’autogovern. Però el nou edifici constitucional que a Catalunya es veia com a punt de partida ha estat vist com a punt d’arribada per les elits de l’Estat. El sistema ha involucionat i l’any 2005 la gran majoria del Parlament de Catalunya, dins de la Constitució, va aprovar un Estatut que l’Estat espanyol va retallar no només una vegada sinó una segona vegada l’any 2010.

Malgrat haver seguit l’ordenament constitucional i de tenir el 88% del Parlament de Catalunya, l’acció combinada del Congrés de Diputats i del Constitucional va destrossar l’Estatut. I això és el que tenim avui a Catalunya. Una humiliació», va assegurar el president de la Generalitat, per afegir posteriorment que «des de la sentència del TC contra l’Estatut de Catalunya, des de l’Estat s’ha fet un procés de centralització de tot. Els darrers set anys han estat els pitjors per a l’autonomia de Catalunya en els darrers 40 anys».

El president català va afegir que «ara milions de ciutadans han arribat a la conclusió racional que l’única manera d’aconseguir la supervivència és que Catalunya esdevingui un estat propi. El futur de Catalunya ha de decidir-lo el poble català, i ha de ser amb les urnes»

Puigdemont també va adreçar-se a la població de la resta de l’Estat en llengua castellana. «No somos unos locos, Somos gente normal que quiere votar. No tenemos nada contra España ni contra los españoles. Al contrario. Efectivamente la Constitució es un marco democrático, però hay margen democrático más allà de la constitución».

Des de primera hora del matí un impressionant nombre de periodistes de mitjans de comunicació d’arreu de l’Estat i del món van omplir passadissos i sales del Parlament de Catalunya. La fita estava marcada en vermell en els consells de redacció dels mitjans i ningú no es volia perdre la declaració institucional del president Puigdemont una setmana després de la celebració de l’accidentat referèndum de l’1-0. Els professionals de la comunicació, al voltant d’un miler segons fonts del mateix Parlament, van ocupar durant tota la jornada la cambra catalana a la recerca de la imatge del dia, la declaració dels representants polítics de totes les formacions i, evidentment, intentant avançar-se al contingut de la declaració. Malgrat que de mica en mica els parlamentaris es van anar afegint a la festa, l’hermetisme al voltant de la compareixença de Puigdemont va ser total. Només l’ajornament de l’hora marcada inicialment per a la declaració del president, que havia de ser a les 18 hores i finalment es va fer a les 19 hores, va despertar certa rumorologia i informacions de passadís a una cambra presa literalment per les forces policials dels Mossos d’Esquadra, presents durant tota la jornada a les portes de l’edifici i a un quilòmetre a la rodona. En aquesta hora, en què els mitjans van aprofitar per despatxar amb els diferents parlamentaris dispersats pel bar del parlament i per les diferents sales de premsa, el principal motiu de conversa va ser la gran quantitat de trucades internacionals que Puigdemont havia hagut d’anar responent durant la jornada i fins i tot a última hora de la tarda. Totes les trucades, algunes d’elles procedents de màxims mandataris dels països més importants del continent i també la Unió Europea, anaven adreçades a demanar al president català que tirés enrere la seva intenció de fer efectiva la Declaració Unilateral d’Independència (DUI). Passades les set de la tarda Puigdemont va fer la seva compareixença històrica per valorar els resultats de l’1-0. El que va dir ha obert un escenari que començarà a discernir-se a partir d’ara.