De l’11-M a l’1-O: dos grans enganys

Per . Actualitzat el

Després de l’atemptat de l’11 de maig de 2004 a Madrid, l’aleshores president del govern espanyol, José Maria Aznar, va trucar als directors dels principals diaris estatals per convèncer-los que ETA estava darrere de la massacre. L’objectiu era mantenir una mentida tres dies per guanyar les eleccions generals. En l’època dels SMS i amb Rubalcaba com a cervell pensant socialista, els plans del PP van fracassar. Per cert, el candidat del PP era Mariano Rajoy. Tretze anys després no han calgut trucades de Rajoy a directors i diaris. Són més papistes que el papa a l’hora de defensar la sagrada unitat d’Espanya i, si la veritat mor pel camí, tal dia farà un any. Les brutals i desproporcionades agressions de la policia espanyola als catalans que només volíem votar, amb més de 800 ferits, estan fent la volta al món, però a la resta de l’Estat espanyol arriben manipulades i són els policies –protegits per cert fins a les celles– els ferits, que en un dia han passat de 12 a més de 431. De la mentida ara se’n diu post-veritat i el govern espanyol aspira a ser-ne campiona mundial. Volen imposar el relat de la «kale borroka» de l’independentisme i l’únic que han aconseguit amb l’actuació criminal de la policia és que Catalunya ja hagi desconnectat sentimentalment d’Espanya del tot. I ara només cal la desconnexió política. És qüestió de temps.