Això dels «ventres de lloguer» m’ha semblat sempre una barrabassada. M’ho ha confirmat l’article «La dona és multiusos», signat per una dona que s’identifica com a sociòloga i escriptora. Confesso que l’article, publicat no fa gaire en un periòdic que llegeixo diàriament (encara que no comparteixo, ni molt menys, les línies ideològiques de fons que traspuen moltes «editorials» i altres articles de col·laboradors molt fidels), m’ha impactat, des de les primeres ratlles: «Vet aquí que de la dona s’aprofita tot. El cervell. Els braços i les cames, el sexe, el ventre. Es tracta d’una utilització ancestral i vigent». L’article, a continuació informa de l’existència d’una organització denominada Stop Surrogacy Now, una organització que vol posar fre a la creixent subrogació de ventres per gestar fills d’altres persones, una campanya que té com a punt de partença el cas d’una dona nord-americana de 32 anys, mare de tres fills propis, que ja ha parit tres vegades per complaure els qui li han pagat diners, i el fet que en l’últim part estigués a punt de perdre la vida i endemés li hagin quedat greus seqüeles.
No cal que m’enlairi massa, reclamant els principis cristians que recolzen la dignitat de la dona; n’hi ha prou que reclami el seu humanisme, que de cap manera pot acceptar qualsevol mena d’explotació de l’ésser humà i, particularment, de la dona. Passar de llarg d’aquest fet, simplement perquè es tracta d’acords presos lliurament, suposa una greu hipocresia. Però l’article denuncia un mal social, que caldria eradicar: la dona no pot ser mai objecte de comerç, encara que ella hi estigui d’acord. I potser hauríem de començar per revisar certs atavismes masclistes, que insisteixen a veure la dona com objecte de consum.