Un abans i un després

Per . Actualitzat el

Tant si és independentista com si no, una persona que estimi Catalunya no pot estar gaire satisfeta amb el que està passant aquestes darreres setmanes.

Veure alcaldes declarant davant la fiscalia, agents de la Guàrdia Civil escorcollant impremtes i mitjans de comunicació i la policia nacional «escortant» concentracions pacífiques per part de la ciutatadania, no és precisament al que està acostumada una societat que viu en un estat democràtic.

L’intent desesperat de l’Estat per evitar la celebració del referèndum va molt més enllà de desprestigiar-lo o de treure-li legitimitat amb suspensions decretades pel Tribunal Constitucional. Va més enllà del càstig a les institucions catalanes que l’impulsen i els seus responsables. Malauradament, aquesta persecució al referèndum s’ha traslladat també als carrers i a les persones que ideològicament hi estan a favor. Veure cossos de seguretat identificant persones pel fet de portar pancartes o fullets propagandístics no és quelcom banal o anecdòtic. La sensació generalitzada és que la «proporcionalitat» anunciada pel govern de Mariano Rajoy s’ha acabat passant tres pobles… i tot això a l’espera de veure què més pot succeir en els deu dies que falten fins a l’1 d’octubre.

A totes aquestes actuacions cal afegir ara l’intent de l’Estat d’intervenir els comptes de la Generalitat. A efectes pràctics, si l’Estat –com ha dit– es fa càrrec de les factures que l’administració catalana ha d’afrontar a finals de cada mes, l’afectació serà mínima per al conjunt de la ciutadania i el sistema. Però, a efectes simbòlics, s’obre un camí perillós que pot significar el comiat definitiu de Catalunya de l’Estat espanyol. Un cop arribats a aquestes postures extremes, és inevitable la cronificació d’una situació que no interessa a cap de les dues parts. Com una parella que s’ha arribat a faltar al respecte, la reconciliació, encara que sigui per conveniència, és gairebé impossible.

Confiem que el seny demostrat per la societat catalana, on partidaris i detractors de la independència conviuen amb normalitat, serveixi d’exemple per als nostres governants si la situació arriba a extrems insostenibles.  Tensar excessivament la corda pot portar a prendre decisions equivocades i sense possibilitat de retorn de les quals un pot penedir-se. Impedir el referèndum de l’1-0 per terra, mar i aire no solucionarà el conflicte. Falten 10 dies per a la cita amb les urnes i, tot i que cada vegada sembla més difícil, la porta a la negociació i a la política no hauria d’estar del tot tancada.