L’anunciat xoc de trens entre l’Estat i el govern català ja és una realitat. Aquest dimecres al matí la tensió assoleix nivells màxims després que els estaments judicials hagin ordenat una macrooperació policial que, de moment, ha significat la detenció d’almenys 13 alts càrrecs del govern català i l’entrada i escorcoll al departament d’Economia i a una vintena d’altres àrees de la Generalitat a càrrec dels cossos de seguretat.
La presència de la policia nacional a la seu d’Economia, a la Rambla Catalunya de Barcelona número 19, ha desencadenat una reacció ciutadana espontània en forma de concentració pacífica a les portes de l’edifici. Aquesta concentració, animada per entitats com Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana a través de les xarxes socials un cop s’anaven coneixent els fets, té rèpliques a altres ciutats de Catalunya. En tot moment s’està insistint en mantenir una actitud cívica i pacifista per impedir accions violentes malgrat els moments de tensió que s’estan vivint a la capital catalana. A Tarragona un grup d’un centenar de persones s’han concentrant davant de la Subdelegació del Govern Central a la plaça Imperial Tarraco com a mesura de protesta per la intervenció de l’Estat als estaments catalans.
Tot això ha coincit amb la celebració d’una sessió de control govern de Rajoy al Congrés de Diputats, on el tema català ha estat present en tot moment i on l’executiu de Rajoy ha hagut d’argumentar l’actuació policial a Catalunya davant dels requeriments dels partits de l’oposició. Especialment dur ha estat Xavier Domènech (del front català de Podem) que ha advertit que l’exectiu espanyol està actuant en termes que sobrepassen la seva autoritat i ha assegurat que “cada vegada estan més sols i els farem fora”. El Ministre d’Economia, Cristóbal Montoro, assegura que les actuacions policials a Catalunya i la intervenció dels comptes de la Generalitat només busquen “garantir que cap diner públic es detina a impulsar un referèndum que està suspès pel Tribunal Constitucional”.
A Tarragona hi ha prevista una gran concentració davant la subdelegació del Govern espanyol aquest vespre a les 20h.
Puigdemont diu que es votarà
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha reunit d’urgència l’executiu català i ha comparegut davant dels mitjans de comunicació per assegurar que “l’1 d’octubre es votarà. Sortirem de casa, portarem una papereta i la farem servir”. Puigdemont ha assegurat que “no acceptaran el retorn a èpoques passades i que no ens permetin decidir les èpoques futures. El que està vivint Catalunya ho viu cap altre Estat de la Unió Europa”. El president català ha acusat el govern espanyol de convertir-se en una “vergonya democràtica” i de “suspendre de facto l’atunomia catalana”.
10 dies per al referèndum
Més enllà de les declaracions polítiques i de l’enfrontament dialèctic a través dels mitjans de comunicació, la proximitat de l’1-0 es nota cada dia més als carrers i places dels municipis de Catalunya. Una major presència policial als espais públics, i les reaccions espontànies de la ciutadania estan marcant aquests dies previs a l’arribada del referèndum, de moment, sense que s’hagi registrat cap episodi violent i sense que hagi estat necessària la intervenció dels cossos de seguretat. Un exemple d’aquesta situació es va viure diumenge a la Rambla Nova de Tarragona, on un nodrit grup de persones favorables al referèndum van fer el protocol·lari acte d’enganxada de cartells amb la presència d’agents de la policia nacional que tenien per missió custodiar l’edifici de la Seguretat Social. L’acte es va dur a terme amb relativa normalitat. L’endemà ja no quedava ni rastre dels cartells enganxats la nit anterior a la zona.
La utilització dels cossos policials per evitar qualsevol actuació adreçada a fer possible la celebració del referèndum està generant situacions mai vistes arreu del país. Potser l’exemple més emblemàtic fins ara és la concentració espontània que es va produir ara fa uns 10 dies a les portes d’El Vallenc mentre agents de la Guàrdia Civil escorcollaven la redacció del setmanari.
La ciutat de Reus també ha reaccionat a l’arribada d’un contingent d’agents de la Policia Nacional que l’Estat té previst desplegar a les nostres comarques els dies previs a l’1-0 per garantir la seguretat i el compliment de la suspensió del Tribunal Suprem. Els agents policials, allotjats en un cèntric hotel de la població, han denunciat que alguns veïns i veïnes de Reus no els deixen descansar a les nits.
Només queden 10 dies per a l’1 d’octubre i els cossos de seguretat continuen les seves actuacions per intentar impedir la celebració de la votació. És previsible que les reaccions ciutadanes favorables al dret a decidir s’incrementin a mesura que s’apropi la data.
El món local, sota pressió
La pressió per la celebració del referèndum ha arribat de ple al món local. Cadascun dels alcaldes del territori ha anat posicionant-se sobre la votació en les darreres setmanes (alguns ja feia temps que havien signat el manifest de suport al dret de decidir). Els que s’han mostrat obertament favorables a la consulta i que s’han compromès a obrir els espais municipals perquè els seus veïns i veïnes puguin votar hauran de presentar-se davant de la fiscalia per prestar declaració com a investigats en ser considerats «col·laboradors» del referèndum suspès pel Tribunal Constitucional. Els primers a fer-ho seran l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, l’alcalde de Valls, Albert Batet, l’alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira, i l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel. Una altra qüestió important és l’ús que cada consistori faci de la policial local, ja que els estaments estatals han reclamat als cossos de seguretat municipals que actuïn com a policies judicials quan es tracti de frenar actuacions relacionades amb el referèndum. L’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà, ja ha contestat a la fiscalia que les guàrdies urbanes no tenen aquestes competències.
POSICIONAMENT DIVERS DELS ALCALDES DEL TERRITORI ENVERS EL REFERÈNDUM La majoria d’alcaldes de les comarques de Tarragona s’han posicionat a favor de la votació i han anunciat que cediran locals municipals. És el cas d’Albert Batet (Valls), Ferran Bel (Tortosa), Eduard Rovira (Torredembarra) i Carles Pellicer (Reus). Tots ells han estat citats a declarar davant la fiscalia com a investigats en ser considerats col·laboradors de la convocatòria suspesa pel Tribunal Constitucional. Ara com ara, els municipis que s’han posicionat contraris a la cessió d’espais municipals són Tarragona, amb el seu alcalde Josep Fèlix Ballesteros al capdavant, i Altafulla. L’alcalde Fèlix Alonso, igual que Ada Colau ha fet a Barcelona, vol que els altafullencs i altafullenques que vulguin votar ho facin a les dependències que la Generalitat té al municipi. Altres municipis importants del territori com el Vendrell, Vila-seca o Salou encara no s’han posicionat.