Mentre l’Estat adverteix, el Constitucional deslegitima el Parlament de Catalunya i la Guàrdia Civil busca paperetes en una impremta de Constantí i en un setmanari de Valls, el moviment independentista concentra un milió de persones als carrers de Barcelona quan queden menys de 20 dies per a la data del referèndum. Si l’executiu català de Junts pel Sí + CUP tenia algun dubte al voltant de l’enfrontament obert contra la maquinària de l’Estat, la resposta ciutadana durant la Diada els hauria d’haver esvaït per complet.
Una cosa està clara, passi el que passi l’1 d’octubre –tant si hi ha urnes com si no–, el procés català no acabarà aquí. Mentre el govern de l’Estat envia cartes als alcaldes de Catalunya advertint-los de les «conseqüències penals» que té donar suport al referèndum, el poble de Catalunya es mobilitza novament amb un grau de civisme sorprenent, ateses les circumstàncies i la tensió acumulada en els darrers temps. Reclamar el dret a decidir i la independència amb una nova festa familiar als carrers, plena de música i d’esperança, està només a l’abast d’una societat madura i que té molt clar allò que vol. Res té més potència a ulls del món que una reivindicació pacífica, raonada i exemplar com la que està duent a terme el poble català des de fa anys.
Cap llei constitucional ni cap govern estatal ni europeu pot evitar que Catalunya esdevingui allò que decideixi la seva ciutadania. Podran posar-ho difícil, ajornar-ho, però no evitar-ho. Perquè el poder no està en les lleis ni en els tribunals ni en les condemnes. El poder està en la voluntat dels pobles. I si la gent de Catalunya vol esdevenir un estat independent, tard o d’hora, ho serà. I això ho saben a Madrid. I també a Brussel·les. I a tot el món.
El problema és que ara per ara hi ha un sector de la població catalana i de bona part de l’Estat espanyol que té por de saber la veritat. No volen saber si Catalunya realment anhela majoritàriament la independència o si tot aquest moviment respon a interessos partidistes d’uns quants. Actuen pensant en clau de l’Espanya del segle passat i no pas en clau de l’Espanya del futur. És per això que no volen donar símptomes de debilitat concedint a Catalunya la celebració del referèndum, sense adonar-se que és precisament aquesta manca de cultura política la que està malmetent la imatge democràtica i el futur d’un Estat, l’espanyol, que durant dècades ha presumit d’una transició modèlica. Veuen el referèndum com a una amenaça del «sí», quan en realitat la seva celebració consensuada i amb totes les de la llei seria una oportunitat històrica per al «no» i per al prestigi internacional de la democràcia espanyola.
Amb les eines que l’Estat encara conserva, potser s’aconseguirà que el referèndum de l’1-0 no se celebri o que quedi com a residual i sense legitimitat per a presentar un resultat vinculant. De moment, ciutats com Tarragona, on per cert la campanya central del «sí» es posarà en marxa amb un acte multitudinari a la TAP, no cedirà els seus espais municipals per a la col·locació de les urnes. Una vegada més, l’Ajuntament de Tarragona i els seus responsables polítics «esborren» la ciutat del moviment que, agradi o no, viu el país des de fa ja massa anys. Ja ho deien bé El Pets en la simpàtica improvisació de la seva coneguda cançó: «Tarragona m’esborrona… Constantí vol imprimir».