Falta menys d’un mes per a la celebració del referèndum previst per l’1 d’octubre i ningú, més enllà dels seus promotors, sap com es processarà ni quin model s’adoptarà. El secretisme, o l’excés de discreció, per dir-ho d’alguna manera, no invita a exercir el nostre dret de vot. Més aviat tot el contrari. Jo aniré a votar perquè considero que m’he de pronunciar sobre el futur polític del meu país, però també és cert que ho faré amb molts interrogants. M’agradaria anar a votar amb tota mena de garanties i que el govern del meu país no es veiés obligat a amagar les urnes a causa de les amenaces d’un govern central i del Tribunal Constitucional.
Per més que m’hi esforci no soc capaç d’entendre que, en ple segle XXI, l’estat d’una nació democràtica faci mans i mànigues perquè els ciutadans exerceixin el seu dret de vot i opini activament sobre el futur del seu país. La postura de Mariano Rajoy no ha fet res més que promoure la catalanofòbia i, conseqüentment, dividir la societat catalana. Jo vull anar a votar i m’agradaria que la majoria de catalans ho fes. El resultat electoral és, ara mateix, el que menys importa. El govern de l’estat hauria de permetre desbloquejar una guerra política que no afavoreix ningú, només fomenta la discòrdia i tensa encara més un ambient que ja està força enrarit. Reconec que els dos governs –català i espanyol– no ho estan fent bé. Un perquè considera que pot emprar les armes de l’estat per pressionar i amenaçar l’autonomia i l’altre perquè veu en la rebel·lia l’única sortida per fer-se valdre. Qui tem les urnes? Els demòcrates? Honestament crec que no.
És absurd planejar-se el rescat de les urnes per part de les forces policials. Rajoy – que de tot s’amaga – hauria de permetre que els catalans s’expressin i l’endemà seure a parlar. Continuar amb aquesta pel·lícula sense guió establert és perillós i poc recomanable. És insostenible i de poca visió política amenaçar políticament i judicialment un governant per col·locar les urnes i permetre que els ciutadans opinin. El que hauria d’estar penat és la desídia i ignorar un gran part del territori amb arguments que no se sostenen de cap de les maneres. El dilluns que ve celebrarem la Diada i esperem que sigui tranquil·la i festiva. Aquesta calma tensa que viu Catalunya és imprevisible. És una bomba de rellotgeria. Els ànims estan exaltats i un gest mal calculat pot provocar aldarulls indesitjables. La solució: cadascú que expressi la seva opinió. I si és a través de les urnes, millor. Qui pot tenir por de la democràcia?